Oriol Amat, al Fòrum Gran Penedès: "La solució a la crisi de les empreses passa per facilitar-los diners i no préstecs"

Oriol Amat, Degà de la UPF School of Management, catedràtic d'economia financera a l'UPF i Vicedegà del Col·legi d'Economistes va ser el convidat especial en l’edició d’aquest mes del Fòrum Gran Penedès que es va celebrar de manera virtual. Al col·loqui nomenat “Situació actual del teixit empresarial i perspectives econòmiques” van assistir una quarantena de socis que van tenir l’oportunitat d’intervenir al final de l’acte.

Prèvia a la seva ponència va assegurar que, a partir d’ara, el que passi dependrà de si les vacunes són eficaces o no i també del que faci el Govern. Des del seu punt de vist, creu que el que ha de fer el Govern és donar subvencions a fons perdut, no préstecs que s’han de tornar. Considera que els préstecs ICO ajuden però s’han de donar diners a fons perdut per recuperar les pèrdues perquè sinó moltes més empreses tancaran i això voldrà dir més subsidis d’atur i menys impostos, que es tradueix en molts més diners.

Amat va començar la ponència explicant que estem vivint un fenomen puntual que provoca una caiguda de l’activitat econòmica immediata i va indicar que a moltes persones els sorprèn que ràpidament una empresa tanqui però assegura que la resposta és molt senzilla: hi ha moltes empreses que viuen al dia a dia.

Un 50% de les empreses té dificultats per arribar a final de mes, per tant, quan hi ha una aturada de vendes, es provoquen tancaments, acomiadaments i, per tant, més atur. Quan es comença amb l’atur i hi ha un descens del consum i aquí comença un cicle molt negatiu. L’activitat, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, va caure un 55% durant el confinament i per cada més de confinament volia dir un 4% menys del PIB al 2020.

A més d’aquestes dades, Amat va fer constar que a Catalunya quasi hem perdut en aquest temps 20.000 empreses. Tanmateix, una dada positiva és l’exportació, que és possible que en aquesta crisi tingui un paper com en el 2008, 2009, 2010. En canvi una dada molt negativa és el turisme. El turisme domèstic s’ha recuperat més. De fet, va assegurar que al Pirineu aquest agost ha estat millor que l’any anterior però que si parlem de la costa, no s’ha recuperat tant. L’impacte directe del turisme a Catalunya suposa el 12% de l’economia però s’ha de sumar també l’impacte indirecte.

Si fem cas de les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre la caiguda del PIB, aquesta serà del 12%, una de les caigudes més importants dels països més avançats. A bona part dels països avançats la previsió és que al 2021 ja hi hagi recuperació, basant-se que les vacunes arribaran a finals de desembre i, per tant, que a partir del febrer-març li començarem a donar la volta a l’economia. Les previsions de la Cambra de Comerç diuen que la recuperació de Catalunya arribarà cap al 2022.

Pel que fa a l’economia, Amat va recordar que durant la crisi del 2008 el deute públic va augmentar fins al 7% i que ara està tornant a augmentar i va reconèixer que a molta gent l’amoïna que el rescat surti del deute públic però, des del seu punt de vista, ara el problema no és el deute públic, és salvar empreses: “Del deute públic ens n’haurem de preocupar d’aquí dos o tres anys. Si no rescaten més empreses en aquests moments ens trobarem que el deute públic augmentarà molt d’aquí dos o tres anys.”

El degà va explicar que a les crisis hi ha guanyadors i perdedors i que el factor clau és saber gestionar els riscos i els excessos. Ara, de nou, hi ha empreses que estan guanyant i empreses que estan perdent però el que és segur és que el coronavirus ha posat de manifest que tenim massa dependència de les fàbriques de la Xina i ara moltes empreses estan reformulant els processos de producció.

Per últim, Amat va explicar unes propostes que anomena “7 propostes de sentit comú” que, entre d’altres, proposa aprofitar oportunitats i noves tendències, apostar per la gent i aprendre del errors.