Ampolles de vins catalans, en una imatge d'arxiu. Agricultura
ACN/ Salvador Miret |
Barcelona
05-11-2020 08:49
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L'increment dels aranzels aplicat pel govern de Donald Trump a productes agroalimentaris europeus ha suposat un impacte econòmic negatiu d'uns 50 MEUR en les exportacions d'empreses catalanes als Estats Units, des de de la seva entrada en vigor l'octubre del 2019 i fins aquest agost, segons dades de Prodeca. La carn, l'oli d'oliva i els vins són els productes que s'han vist més afectats. Les empreses agroalimentàries adverteixen que si Trump revalida la presidència puguin replantejar-se d'exportar als EUA ja que el republicà podria incrementar encara més els aranzels i ampliar-los a productes com ara el cava. Preveuen que aquesta política aranzelària seguirà vigent durant un temps, encara que Biden acabi accedint a la presidència.
Des de la Promotora d'Exportacions Catalanes (Prodeca), empresa pública que depèn del Departament d'Agricultura, estimen que l'increment dels aranzels del 25% que els Estats Units van començar a aplicar l'octubre del 2019 a determinats productes agroalimentaris d'alguns països europeus s'ha traduït en una caiguda de vendes per valor d'uns 38 milions d'euros, als quals cal sumar l'impacte de 13 milions d'euros que ha comportat l'aplicació d'aquests nous aranzels.
Això representa que les empreses exportadores agroalimentàries catalanes han deixat de vendre per valor de més de 50 milions d'euros al mercat nord-americà, entre l'octubre del 2019 i el 31 d'agost del 2020, segons explica a l'ACN el director de Prodeca, Ramon Sentmartí. Cal recordar que l'administració Trump va implantar aquests nous aranzels arran de les subvencions de governs europeus a Airbus -que van perjudicar el seu gran rival Boeing-.
En aquest impacte a les exportacions agroalimentàries catalanes també ha influït el fet el govern nord-americà no hagi aplicat aquests nous aranzels al vi i l'oli que exporten altres països comunitaris competidors directes com és el cas d'Itàlia, Grècia o Portugal, com sí ha fet als procedents de l'estat espanyol. D'aquesta manera, "els vins i olis catalans han passat a ser molt menys competitius perquè han vist incrementat de cop i volta el seu cost un 25% en el mercat nord-americà", assenyala Sentmartí.
La carn, l'oli i el vi, els productes més perjudicats
En el cas de l'oli d'oliva, Prodeca xifra l'afectació en uns 17,5 milions d'euros (7 milions d'euros pel sobrecost en aranzels i 10,5 milions per la caiguda de vendes). Els vins –cal recordar que els aranzels no afecten el cava- han deixat de facturar uns 8,5 milions d'euros (4,58 milions pels aranzels i uns 4 milions d'euros per la disminució de les vendes). Però el sector més perjudicat ha estat el de la carn ja que, tot i haver patit en menor mesura l'impacte aranzelari, la baixada de vendes en aquests deu mesos n'ha fet caure la facturació uns 20 milions d'euros. També s'han vist afectades les exportacions de productes pesquers, mentre en productes gourmet o 'fine food', que agrupen dolços, pastisseria, làctics o la mel, entre altres, l'afectació ha estat menor, en concret d'1,5 milions d'euros.
Amb vendes per valor de 323,68 milions d'euros, els Estats Units van ser l'any 2019 el 9è mercat en importància pel que fa a les exportacions agroalimentàries catalanes. En els darrers cincs anys es van incrementar un 50%, tendència que s'ha vist estroncada arran dels nous aranzels. El 'fine food' va encapçalar l'any passat les vendes al mercat nord-americà, per valor d'uns 130 milions d'euros; el vi i el cava va ocupar el segon lloc (71,59 milions), i el van seguir l'oli d'oliva (41,22 milions d'euros), la carn, la fruita i el peix.
Des de Prodeca, asseguren que continuaran treballant amb accions comercials per posar en valor els vins, olis i la resta de producció agroalimentària catalana als EUA per minimitzar aquest impacte aranzelari. En aquesta línia, la Promotora ha aconseguit uns 3 milions d'euros de fons europeus per dur a terme un projecte del programa CHAFEA per a la promoció dels vins de les Denominacions d'Origen catalanes i del cava als mercats nord-americà i xinès en els pròxims tres anys.
El Grup Pons podria plantejar-se deixar de vendre als EUA si s'amplia aquesta "pressió" aranzelària
El Grup Pons és una empresa lleidatana que exporta els seus productes als Estats Units des de fa més de vint anys, sobretot oli d'oliva verge extra i vins. El nord-americà és el seu tercer mercat en importància on efectua vendes per valor d'uns 7 milions d'euros anuals, el 20% del total. El grup compta amb una filial i amb treballadors a Nova Jersey des d'on distribueix els seus productes arreu dels Estats Units. Un 60% de la cartera de productes que el grup exporta al mercat nord-americà estan sent gravats amb aquests aranzels ja que en altres com ara el cava o olis de sabors no se'ls hi apliquen, al menys fins al moment.
El director general del Grup Pons, Eduard Pons, remarca que el factor més important, és la "competència absolutament deslleial" que suposa que aquests aranzels no s'apliquin a productes com ara l'oli o el vi d'Itàlia, Grècia o Portugal. "Això crea un greuge compartiu molt important en el lineal de compra, per exemple, entre un oli de l'estat espanyol i un d'italià", lamenta.
En el cas del vi, el Grup Pons ha pogut salvar en part aquest gravamen ja que va anticipar l'enviament de producte abans de l'aplicació dels nous aranzels però sí s'ha vist afectat de ple amb l'oli. "No podem aplicar un increment de preu del 20% al consumidor", ressalta Pons. Per això, la firma "s'ha vist obligada a estrènyer el marge" de benefici que obté al mercat nord-americà i així ha pogut mantenir vendes, però gràcies també al treball que el grup porta fent des del 1998 sobre el terreny per donar a conèixer i consolidar la marca als Estats Units, assenyala a l'ACN.
Eduard Pons avisa que si aquesta pressió aranzelària continua, possiblement, el grup es podria veure abocat a sortir del mercat nord-americà. "Les nostres estructures que mantenim als Estats Units no es podrien aguantar més", remarca. D'aquí que l'empresa té posada la mirada en com s'acaben resolent els resultats de les eleccions nord-americanes celebrades aquest dimarts. "Sense aquest mercat seria una davallada important al volum d'exportacions que difícilment podríem recuperar perquè cal recordar que tenim al costat el Brexit i caldrà veure què acaba succeint amb els aranzels", assenyala Pons.
El resultat de les eleccions pot ser clau per al futur de les exportacions agroalimentàries als EUA
Les eleccions als Estats Units deixen un futur incert per a les exportacions agroalimentàries catalanes, a l'espera que es confirmi el guanyador defintiu. El director de Prodeca remarca que, malgrat tinguin un tarannà i un estil molt diferent, tant Trump com Biden han mostrat una voluntat proteccionista.
Sentmartí adverteix que si torna a imposar-se Donald Trump podria reforçar encara més aquesta política aranzelària, mentre si la victòria és per a Joe Biden "previsiblement seria diferent perquè, durant la seva trajectòria política, ha mostrat una vessant més negociadora i ha mantingut unes bones relacions amb Europa" malgrat que la qüestió dels aranzels "no sembla que sigui una de les prioritats en la seva agenda". De totes maneres, guanyi qui guanyi, Sentmartí preveu que els aranzels es mantinguin i que continuïn damunt la taula, al menys, un cert temps.
Per la seva banda, Eduard Pons estima que una victòria demòcrata podria portar a un canvi no a curt sinó a mitjà termini, tot i que afirma que Joe Biden no s'ha pronunciat explícitament sobre quina serà la seva política aranzelària. En canvi, adverteix que si Trump manté la presidència "s'enduriria aquesta política i el cava i altres productes –que també comercialitza l'empresa als EUA- es podrien veure també gravats". "Si no hi ha un aire fresc que arribi amb aquest tema impositiu amb Biden, l'agroindústria catalana té el peu al coll als Estats Units", afirma el director del Grup Pons.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!