Més de 40 municipis canvien el 6 pel 8 de desembre com a primer festiu d'obertura comercial de la campanya de Nadal

Un total de 42 municipis han demanat canviar el 6 pel 8 de desembre com a primer festiu d'obertura comercial de la campanya de Nadal, segons ha informat el Departament d'Empresa i Coneixement en un comunicat publicat aquest dijous. La relació de municipis que han sol·licitat la modificació de dia es publicarà aquest divendres al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El Consell Assessor de Comerç s'ha pronunciat a favor de la modificació del calendari de festius amb obertura comercial que s'havia plantejat des de l'àmbit municipal en una reunió extraordinària celebrada aquesta setmana i que ha presidit el conseller Ramon Tremosa.

Els festius autoritzats de la campanya de Nadal per als municipis que han sol·licitat canviar de dia seran el 8, el 13 i el 20 de desembre i el 3 i el 10 de gener de 2021. Els ajuntaments que no hagin optat per aquest canvi, mantindran el diumenge 6 com a festiu autoritzat, si així ho tenien establert en els seus calendaris de festius d'obertura.

Alguns dels municipis que han canviat el 6 pel 8 com a festiu autoritzat són Badalona, Barcelona, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, Manresa, Reus, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Terrassa o Vilanova i la Geltrú.

La conselleria recorda que no hi haurà canvis a les ciutats que ja tenien programat com a festius els dies 6 i 8 de desembre com ara Blanes, Granollers, Mollerussa, Olot, Rubí, Solsona, Tarragona, Vic o Igualada.

Per la seva banda, Girona manté del dia 8 de desembre com a primer festiu de la campanya de Nadal, tal com tenia programat.

La llei catalana de comerç estableix un màxim de 10 festius d'obertura autoritzada al llarg de l'any. El Consell Assessor de Comerç —que compta amb representants de les principals entitats i associacions del sector, organitzacions empresarials, entitats municipalistes, sindicats, Cambres, associacions de consumidors, i experts— acorda 8 dels 10 festius d'obertura comercial autoritzada dels previstos legalment a la normativa catalana. Els altres dos els decideixen els municipis, en funció del màxim aprofitament comercial i d'acord amb els comerciants.