La crisi de la covid provoca el tancament del 8,3% d'empreses de l'Alt Penedès, segons una diagnosi del Consell Comarcal

La crisi econòmica derivada de la covid-19 ha destruït prop del 8,3% del teixit empresarial de l'Alt Penedès. Un impacte que ha comportat una reducció del volum de treballadors del 2% i d'un 1% en el cas dels autònoms. Són les dades principals recollides a la diagnosi impulsada pel Consell Comarcal com a pas previ per redactar un pla de xoc de reactivació econòmica. L'estudi, presentat aquest dilluns, també constata que el perfil predominant entre les persones aturades és el d'una dona major de 40 anys que fa més de nou mesos que no té feina. Una imatge que contrasta amb la contractació predominant a les empreses, on la majoria de nous empleats són homes d'entre 25 i 35 anys o d'entre 45 i 54.

Les dades presentades aquest dilluns a membres dels 27 municipis de la comarca recullen la radiografia feta al setembre, en comparació a la situació econòmica que hi havia a l'Alt Penedès la tardor del 2019. A banda de la reducció del teixit empresarial, la diagnosi constata que de setembre a setembre va haver un creixement de l'atur interanual del 16,7% i una caiguda de la contractació del 23,6%.

Per sectors, la indústria paperera i la vinculada al cautxú i plàstic van ser les més malparades, amb una caiguda del volum d'empreses del 17,2% i del 15,38%, respectivament. La segueixen l'agricultura, la ramaderia i la caça (-15,22%) i la indústria alimentària (-14,29%). En quarta posició hi ha la fabricació de begudes, on el número d'empreses va baixar un 11,7%.

El director d'Empresa i Innovació de la consultora Daleph –responsable de la diagnosi-, Jaume Amill, ha assegurat que els principals problemes detectats a les companyies giren entorn dos elements: la manca de liquiditat per afrontar els pagaments més immediats i la incapacitat solvent. "Moltes empreses no podran resistir perquè la crisi es menjarà els propis recursos de la companyia", ha apuntat.

Amill també ha destacat el "contrast" del mercat laboral, on el perfil més demanat per les companyies dista molt del perfil predominant a les llistes de l'atur. Una situació que el Consell Comarcal confia revertir amb el pla de xoc que s'elaborarà properament.

En paral·lel, la diagnosi ha evidenciat les principals necessitats detectades pels Serveis Socials de la comarca. Una quarta part de la demanda de la ciutadania se centra en qüestions relacionades amb l'atenció a la dependència, seguit de la pobresa i la inclusió social (23,7%). El tercer àmbit on hi ha més necessitats és en tot allò vinculat a la infància, l'adolescència i la família (18,6%).

A partir de la radiografia socioeconòmica, el Consell Comarcal es proposa perfilar un pla de xoc que espera presentar a finals de maig. Tot plegat, amb l'objectiu de recuperar la dinàmica de creixement econòmic l'any 2022, arribar al ritme pre covid l'any 2024 i consolidar la solidesa econòmica de la comarca el 2026. Tot un calendari que la consellera comarcal d'Empresa i Ocupació, Cristina de la Cruz, ha reconegut que és "bastant optimista".

De la Cruz ha defensat el treball conjunt dels 27 municipis per poder impulsar aquesta reactivació i desplegar el pla de xoc amb el suport de fons econòmics europeus i subvencions estatals i de la Generalitat. Una col·laboració que també ha subratllat el president del Consell Comarcal, Xavier Lluch, qui ha fet una crida a crear un pla amb unes bases "ben fortes per guanyar competitivitat en el món post-covid".