Oxfam Intermón denuncia que el 32,5% de les treballadores de la llar viu sota el llindar de la pobresa

El 32,5% de les treballadores de la llar a l'estat espanyol viu sota el llindar de la pobresa. L'estudi 'Essencials i sense drets' d'Oxfam Intermón publicat amb motiu del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, constata que aquest sector és un dels més "castigats" per la precarietat i la pobresa en el mercat laboral. De les més de 550.000 dones que hi treballen, una de cada sis es troba en una situació de pobresa "severa" i viu amb menys de l'equivalent a "16 euros al dia" segons les dades corresponents al 2019. En aquest sentit, l'entitat demana que a l'hora de reforçar el sistema de dependència es tingui en compte a les treballadores de la llar i que s'equiparin els seus drets a la de la resta de persones assalariades.

De fet, segons l'estudi, la situació d'aquestes treballadores "no ha fet més que empitjorar" amb la pandèmia de la covid-19. L'impacte de la primera onada va destruir tres llocs de treball de treballadores de la llar per cada un del conjunt del mercat. Així, mentre es va perdre el 8,3% de la feina d'aquest col·lectiu, aquest percentatge va baixar al 2,6% en el conjunt total. "Tot i desenvolupar una tasca imprescindible, no tenen legalment reconeguts els mateixos drets que la resta de les persones assalariades", denuncia la responsable de polítiques públiques d'Oxfam Intermón, Liliana Marcos.

Així, afegeix que les treballadores no disposen de drets laborals "essencials" com són la prestació per desocupació, la negociació col·lectiva o la protecció per acomiadament. De fet, segons els càlculs d'Oxfam Intermón, el 36% de la seva feina es presta en l'economia submergida, el que equivaldria a 2.600 milions d'euros en salaris i a 820 milions d'euros que perd la Seguretat Social.

Un repartiment desigual

L'ocupació de la llar segueix considerant-se com un "sector refugi" per aquelles treballadores en les regions amb menys dinamisme econòmic, encara que més de la meitat del col·lectiu està representat per dones no nascudes a l'estat espanyol. Una de cada quatre - unes 70.000 en total - es troba en situació irregular.

L'informe també denuncia que Espanya ha mantingut una "infrainversió estructural" en cures de llarga durada i atenció a la dependència, la qual cosa s'ha traduït en un augment del nombre de treballadores de la llar. Es calcula que un total de 85.000 treballadores de la llar tenen cura de dependents perquè el sistema públic no ha cobert aquestes necessitats.

Un total de tres milions de llars - l'equivalent al 16,2% de les famílies - van efectuar despeses en treball de la llar i de cures el 2019. En total es van destinar 7.247.000 d'euros al pagament de salaris i seguretat social. Aquest percentatge va augmentar al 21% en les llars formades per una persona sola de més de 65 anys, que van dedicar, de mitjana, un de cada tres euros dels seus ingressos a pagar-lo.

Als països en els quals hi ha una major inversió en serveis públics es desploma el nombre de treballadores de la llar i puja amb força el d'empleades de serveis socials. Així, segons l'informe, el 28% de les treballadores de la llar de tota la Unió Europea (UE) estan a Espanya.

L'organització reclama la modificació de les prestacions econòmiques que actualment reben les famílies en el marc del sistema d'atenció a la dependència, ja que moltes d'elles es fan servir "per al pagament de treballadores de la llar" sense "cap control" sobre les seves condicions laborals o la qualitat de les cures que presten.

Els mateixos drets que la resta

Oxfam Intermón recorda que fa ja gairebé una dècada que es va plantejar equiparar els drets i obligacions de les treballadores de la llar a la resta d'assalariades i que, cada vegada que s'ha acostat el termini legal per a la seva integració plena en el Règim General de la Seguretat Social, s'ha posposat la mesura. "Es manté un ampli col·lectiu de dones en la precarietat perquè la seva tasca sigui assequible per a la resta de la població, no és coherent amb una societat que es diu compromesa amb la igualtat de gènere", sosté Marcos.

Iniciatives d'economia social arreu de Catalunya

Fa anys que a Catalunya es gesten i desenvolupen projectes liderats per dones migrades per donar resposta a la seva situació i per sensibilitzar les persones usuàries i les seves famílies de les condicions en les quals es veuen obligades a treballar. Algunes d'aquestes iniciatives han desembocat en la constitució de cooperatives de treball formades per les mateixes treballadores de la llar.

Per exemple, és el cas de l'Associació Mujeres Palante de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), que acull i acompanya dones migrades, els ofereix formació, orientació legal i cerca oportunitat d'inserció, alhora que fa una ingent tasca de comunicació i sensibilització social. Un altre cas és el projecte Mujeres Unidas entre Tierras (MUET), una associació sense ànim de lucre formada per dones de diferents nacionalitats, treballadores de la llar i les cures. El seu objectiu és acollir i acompanyar en els diferents processos que comporta la vida migrant, apoderar a les persones migrades i reclamar els seus drets.

Al Maresme, el col·lectiu Les Micaelas també està en procés de constitució de la seva cooperativa. En aquest cas, es tracta d'un projecte impulsat també per dones migrades que viuen i treballen en diferents punts de la comarca i estan acompanyades per l'Ateneu CoopMaresme. Moltes d'elles provenen dels activismes socials i reivindiquen exigeixen el respecte cap als seus drets i el reconeixement de la seva feina per part de les administracions i les associacions territorials.

A Barcelona ciutat existeixen diversos projectes com Clara Ser Gran, Ca l'Abril, Més que cures o Coopnet que han triat la fórmula cooperativa per materialitzar el seu projecte d'atenció a les persones i a la cura de la llar. Aquesta fórmula d'activitat econòmica empodera les treballadores, ja que són elles mateixes les que dirigeixen el rumb del projecte i es converteix, a la vegada, en una eina per lluitar de forma col·lectiva pel reconeixement i l'assoliment de drets dels quals encara es veuen privades moltes treballadores.

Totes aquestes cooperatives barcelonines formen part del grup Impulsem la intercooperació al sector cures integrat per diverses entitats associatives, com La colla Cuidadora, l'Associació Anem Per Feina, l'Associació d'Acompanyament al Dol-Hospice.cat, Col·lectiu Som Amb Tu, CAP Sagrada Família. Acompanyades per Coòpolis i Barcelona Activa, totes aquestes entitats han impulsat la campanya 'Prescrivim Cura Digna' per impulsar un nou model alternatiu i més sostenible de les cures.

Més enllà de l'autoorganització de les treballadores, des de l'economia social també engeguen iniciatives d'aquest tipus. Cuidem Lluçanès, constituïda el 2018, ofereix a les seves sòcies un seguit de serveis relacionats amb les cures. Un dels seus principals objectius és regularitzar aquests tipus de treballs en un entorn rural.

Un altre exemple és la cooperativa +65, constituïda el 2020 a Taradell (Osona). La constitueixen una sèrie de persones que busquen dotar-se de serveis que els faci més còmoda la vida a casa seva i així perllongar-hi l'estada, sense dependre ni de residències, centres de dia, etc., ni dependre tant de la família.