La producció local de rosa de Sant Jordi cau un 60% en tres anys i només resisteixen dos productors

La producció local de la rosa de Sant Jordi ha caigut un 60% en només tres anys. Aquest 2021 es produiran a Catalunya unes 100.000 unitats, respecte les 250.000 del 2018. El declivi es dona pel degoteig de productors que han anat tancant o reduint superfície. Dels cinc floricultors que s'hi dedicaven, actualment ja només en queden dos, un a Santa Susanna i un altre a Teià. Toni Bertran, de Flors Bertran Mas, explica que la tendència és a "substituir" el cultiu de rosa per la seva complexitat i per la ferotge competència dels mercats internacionals. A diferència dels anys "normals", però, aquest Sant Jordi la rosa cultivada al Maresme serà més competitiva per l'impacte de la pandèmia als mercats emissors, com Holanda o Sud-Amèrica.

Tot i que la rosa provinent d'aquest indrets és de "molt alta qualitat" i arriba a uns preus "molt competitius", la pandèmia ha provocat que aquest any no hi hagi tanta disponibilitat de rosa d'importació i que el seu transport s'hagi encarit. "La importació s'ha complicat", admet Bertran, que augura manca d'estoc per aquest Sant Jordi.

Aquest context desfavorable per a la rosa d'importació suposa una oportunitat per als productors locals. Mentre que abans de la pandèmia havien de reduir molt els seus marges de benefici per intentar competir amb la rosa estrangera, enguany preveuen fins i tot "pujar el preu entre deu i quinze cèntims per tija".

Ho faran els dos únics productors que resisteixen al Maresme, on històricament s'ha concentrat el cultiu de la rosa vermella de Sant Jordi. El 2018 hi havia cinc floricultors que s'hi dedicaven, però aquest 2021 només sortiran roses de dues explotacions, la de Bertan, a Teià, i també Flors Pons, a Santa Susanna.

Dels altres, n'hi ha que han abaixat definitivament la persiana i d'altres que han suprimit el cultiu de rosa. De fet, tot i que Bertran és dels que encara resisteix, la superfície dedicada a la rosa també ha minvat en els últims anys. "Tenia 2,5 hectàrees fa quatre anys i ara tinc 1,2 hectàrees", explica.

"És difícil produir aquí i competir contra la flor que ve de fora. És pràcticament impossible. La nostra idea és anar reduint el cultiu de rosa i substituir-la a poc a poc per altres varietats. En el futur segurament, acabarem substituint tota la superfície dedicada a aquest cultiu", confessa Bertran.