Vilanova convoca una desena de municipis costers per fer un front comú en defensa del sector pesquer

L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, es va reunir ahir a la tarda amb alcaldies i altres representants de 14 municipis portuaris, per plantejar solucions a les dificultats que viu el sector pesquer. El principal tema abordat va ser el reglament del Ministeri  d'Agricultura, Pesca i Alimentació per controlar la pesca il·legal, donant compliment a la normativa europea, que obliga les barques a declarar el volum de captures abans d'arribar a port, la qual cosa suposa realitzar-ne una estimació prèvia.

Això només agreuja una situació ja complicada pel sector, que va realitzar una aturada general de protesta el 4 de juny. “No som contraris a un sistema de control de la pesca, el problema és la norma”, manifestava a la reunió d'ahir el secretari de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Mario Vizcarro. El sector ha demanat auxili als ajuntaments, després de comprovar que les seves reclamacions al Ministeri no tenen resposta.

La trobada d'ahir, convocada per l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, va comptar amb els alcaldes i alcaldesses d'Arenys de Mar, Blanes, Cambrils, l'Ametlla de Mar, el Port de la Selva, Roses, Sant Carles de la Ràpita, Tarragona i Torredembarra, així com amb càrrecs polítics i tècnics de Barcelona, Llançà, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Una àmplia representació de les poblacions catalanes amb port pesquer, que consideren que la pesca és una activitat “vital i imprescindible” des d'un punt de vista econòmic, social i cultural, tant per als seus municipis, com per al conjunt del país.

Accions conjuntes

El primer pas acordat pels representants locals és la redacció d'un manifest del món local en defensa del sector pesquer, que buscarà el suport de tots els municipis i de les entitats municipalistes, en considerar que la subsistència de l'activitat pesquera és d'interès general. Així mateix, es demanarà la implicació de la Conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb l'objectiu que traslladi també al Ministeri les demandes del sector.

Alguns dels municipis ja han promogut accions prèvies de la mà de les Confraries de Pescadors, com és el cas de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que va aprovar una moció en defensa del sector pesquer el febrer passat. No obstant, els alcaldes i alcaldesses coincideixen en la importància d'abordar conjuntament una problemàtica comuna, amb el convenciment que “la força del món local” pot assolir els objectius que es proposin: “si cal anar a Europa, hi anirem”, van afirmar.

Reivindicacions del sector pesquer

El sector pesquer denuncia les conseqüències de la regulació que els obliga a realitzar una estimació de captures abans d'entrar al moll, amb només un 10% de marge d'error, a través del DEA (diari electrònic de pesca). Consideren que l'ordre ministerial ARM/3145 és d'impossible compliment i els repercuteix en importants sancions quan arriben a port. Així mateix, comporta un problema de seguretat, de fet ja s'han produït accidents, algun amb conseqüències greus, en embarcacions aturades a les bocanes mentre fan l'estimació.

Els pescadors han denunciat el perill de seguretat que això comporta, la impossibilitat de fer el triatge abans d'amarrar, i també les dificultats per subsistir econòmicament a causa d'aquesta mesura, ja que les multes poden ser superiors als guanys obtinguts en la captura de la jornada. La mesura afecta les embarcacions del sector d'encerclament i arrossegament, que proporcionen al voltant del 70% del peix que es consumeix.

Aquest fet se suma a l'altre gran cavall de batalla del sector, el pla de gestió de la Unió Europea fins al 2025, que pretén la reducció del 10% anual de les jornades de pesca al sector de l'arrossegament de la Mediterrània Occidental fins a un màxim de reducció del 40%. Una mesura que, segons el sector, derivarà en la seva inviabilitat econòmica, amb l'impacte que això pugui comportar en altres àmbits. Es calcula que des de l'aplicació d'aquesta normativa, el 2019, l'esforç de la flota pesquera catalana s'ha reduït un 17,5% segons càlculs administració -segons les confraries, fins un 25%-, i que en els darrers 20 anys se n'ha perdut el 50%.