Les dones van assumir més tasques domèstiques i van patir més que els homes durant el teletreball pel confinament

Les dones van assumir més tasques domèstiques i de cura i van patir més malestar que els homes durant el teletreball imposat pel confinament. Així ho demostra l'estudi 'Impacte de gènere del teletreball i rutines de confinament: més enllà d'allò obvi', elaborat per un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'estudi apunta que la crisi de la covid-19 va accentuar les desigualtats de gènere ja existents en relació a les tasques domèstiques i la cura de criatures i va suposar una "oportunitat perduda" per avançar cap a un repartiment més igualitari del treball domèstic i la seva revalorització. Els expertes alerten que cal acompanyar aquesta modalitat d'altres mesures i plans d'igualtat.

La recerca ha estat desenvolupada pel Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) del Departament de Sociologia. L’estudi ha explorat la distribució dels treballs, temps i espais dins de la llar; ha analitzat les rutines durant el confinament i el principi de la desescalada i ha captat els costos i riscos quotidians ocasionats pel teletreball. Ho ha a partir de 36 entrevistes en profunditat a persones treballadores en una institució pública, 24 perfils sociològics definits segons el gènere, el cicle de vida (amb o sense càrrega de cura), la categoria professional i la modalitat de teletreball.

Els resultats demostren l’efecte del gènere i la categoria professional sobre les persones que van haver de combinar la seva feina amb tasques domèstiques i de cura de criatures i d’adults dependents. Les rutines de les dones es van caracteritzar per la doble presència, mentre que les dels homes van reflectir una major disponibilitat laboral. Les rutines d’homes tècnics amb criatures van ser les més igualitàries pel que fa l’assumpció de responsabilitats domèstiques i de cura, especialment quan la situació de la parella requeria presencialitat o major disponibilitat laboral. D’altra banda, es va evidenciar que les dones directives tenien una disponibilitat laboral molt més elevada que les dones tècniques.

L'estudi apunta que si bé és cert que durant el confinament va augmentar la participació dels homes a les tasques domèstiques i de cura, ho va fer segons les dinàmiques anteriors a l’inici de la pandèmia. De manera que l’increment del volum de tasques que va implicar la situació de tancament va recaure sobre les dones, alhora que es va accentuar la segregació del treball domèstic i els homes es van ocupar, principalment, de cuinar i comprar.

Conflictes amb biaix de gènere

Pel que fa als conflictes, l'estudi també observa un biaix de gènere. Mentre que els homes acostumaven a percebre principalment conflictes basats en aspectes laborals, les dones els experimentaven en relació a les qüestions domèstiques i familiars.

L’estudi evidencia també com el teletreball reforça les diferències en les maneres de viure i pensar la vida quotidiana entre les dones i els homes, més enllà del temps que dediquen a cada activitat.

Pel que fa els costos del teletreball, tots els perfils de dones van relatar un grau de malestar quotidià molt més elevat en comparació als homes, en termes de: jornades interminables, augment càrrega total de treball, estrès, autoexigència, interrupcions, culpabilitat o dificultat per desconnectar.

Davant d'aquests resultats, els experts alerten de la necessitat d'acompanyar el teletreball de mesures per evitar que aquest agreugi les desigualtats de gènere. La impulsora de l'estudi, Sara Moreno, afirma que aquesta modalitat implica el risc de reforçar la centralitat productiva masculina i la responsabilitat femenina en les tasques de cura. Afegeix que pot esdevenir una "falsa solució" per a la conciliació de les dones i perdre l'oportunitat que podria representar per fomentar la coresponsabilitat dels homes.