Sitges tanca l'estiu amb un 30% menys de turistes respecte l'època pre-covid

El turisme de Sitges "comença a recuperar-se" de la crisi de la covid. El sector s'ha reunit aquest dilluns per conèixer al detall les dades de la darrera temporada d'estiu, tot celebrant que els resultats han estat millors que l'anòmal 2020. Segons l'ens Turisme Sitges, el volum de visitants ha estat un 30% per sota de l'època pre-pandèmia, fet que es valora "molt positivament". Al mateix temps, el sector ha constat com la covid ha capgirat la proporció de visitants internacionals i estatals. Si el 2019 els estrangers eren un 76% i els de proximitat un 24%, l'any passat el dibuix es va invertir i ara predomina el visitant estatal. L'Ajuntament assegura que vol consolidar aquest nou escenari per fomentar el turisme "més sostenible".

La covid ha canviat "radicalment" el patró dels visitants, tal i com ha destacat la directora de Turisme Sitges, Sira Puig. Ara fa un any, les restriccions de mobilitat van fer que els turistes de proximitat representessin el 82% del total davant un insòlit 18% d'estrangers. Aquest 2021, s'ha mantingut el nou dibuix, si bé les posicions s'han aproximat amb un 71% - 29%.

Entrant al detall del visitant estatal, el 27% prové de Barcelona i l'àrea metropolitana i, en general, fa estades de curta durada. El segueixen els turistes de Saragossa i Madrid, mentre ha caigut el procedent del País Basc. Per contra, però, Puig ha assenyalat que els visitants bascos fan més despesa al municipi.

Una paradoxa que el sector també ha constatat amb altres procedències internacionals, com els holandesos o americans. En els dos casos, representen una part minsa del volum total de turistes però, en canvi, fan més despesa. Així, si el tiquet mitjà d'un turista de proximitat se situa en els 39,1 euros, el dels visitants americans puja fins els 50,9 euros.

Amb les dades exposades aquest dilluns, la intenció de Turisme Sitges es poder acotar l'estratègia dels propers anys per acabar de completar la recuperació del sector. Puig ha admès que caldrà afrontar el dilema entre apostar per un elevat volum de turistes que fan poca despesa a la vila, o bé atraure menys visitants però que deixen més diners al municipi. "Hem de trobar l'equilibri per poder repartir el joc democràticament i que hi hagi turisme per a tots", ha apuntat.

Al seu torn, el regidor de Turisme, Luis Miguel Garcia, ha assegurat que l'actual predomini dels visitants estatals suposa un "bon escenari" pel futur del sector al municipi. "Volem seguir aposant pel turista de proximitat un cop ja estigui recuperada la plena mobilitat internacional", ha afirmat, si bé ha afegit que "no es renuncia en cap cas al visitant estranger", per l'alta despesa que fa.

Garcia ha defensat la importància del turista proper per poder fomentar un model que sigui "sostenible". En aquesta línia, l'alcaldessa Aurora Carbonell ha recordat que Sitges "fa anys" que treballa per situar-se com a referent en sostenibilitat. Carbonell ha subratllat que és "primordial" que el sector turístic sigui capdavanter en aquest àmbit "lluitant contra la massificació però també contra el malbaratament d'aigua i aliments".

D'altra banda, pel que fa a les qüestions més ben valorades pels visitants, les dades d'aquest estiu situen el nivell de reputació que Sitges té a internet en un 8,44 sobre 10. Després d'analitzar gairebé 53.000 opinions a la xarxa, es conclou que els visitants puntuen amb un 8,35 els restaurants, amb un 8,76 els atractius turístics i amb un 8,6 la neteja, mentre que l'oferta d'aparcament rep poc més d'un 5.

Des del govern ha celebrat poder disposar per primer cop d'un ampli ventall de dades creuades per analitzar la situació turística del municipi. A partir d'aquí, Garcia ha assegurat que aplicaran mètodes d'intel·ligència artificial per definir estratègies de captació de turistes ajustades als perfils potencialment més interessats en la vila.

L'anàlisi presentat aquest dilluns s'ha basat en les dades obtingudes del gestor estadístic de la Direcció General de Turisme, de l'estudi de reputació online de Vivential Value, de les enquestes a peu de carrer fetes per la Diputació de Barcelona, de dades obtingudes a través de la companyia telefònica Orange, i de la plataforma Tourist Data System i de la plataforma de despesa del banc BBVA.