Les economies del Penedès-Garraf cada cop més a prop de la recuperació, segons l'informe de la FEGP

La recuperació econòmica registrada després de la Gran Recessió del 2008 - entre els anys 2013 i 2019 - s’ha vist truncada per un fet inesperat, la irrupció i expansió del coronavirus, que ha suposat el xoc més gran econòmic viscut els darrers 50 anys en l’economia mundial, que ha tingut també les seves dimensions social i sanitària. Les mesures per contenir la pandèmia van suposar una aturada quasi total de la mobilitat i l’activitat econòmica, i van ser aquelles economies més exposades a les activitats amb una elevada interacció social les que més van patir l’impacte inicial.

A l’àmbit Penedès, aquestes dinàmiques es concreten en la greu afectació que ha tingut la pandèmia sobre les economies del Garraf i del Baix Penedès, ambdues fortament dependents del sector turístic, davant de la menor afectació experimentada per l’Alt Penedès, on  diversificació més gran de la seva estructura productiva va frenar el primer impacte de la crisi. Després del xoc inicial, tant el conjunt de l’economia catalana com les economies comarcals han tendit a millorar progressivament els principals agregats econòmics. Amb tot, tant la intensitat amb la qual s’ha viscut aquest primer xoc, com la recuperació han estat molt diferents al conjunt de les comarques del Penedès-Garraf.

L’Alt Penedès és la comarca que ha registrat un millor comportament davant el xoc provocat per la covid-19. D’una banda, l’impacte inicial va ser menor, amb una caiguda del 5,9% de l’afiliació i de 48% de la contractació enfront les caigudes del 7,3% i 8,1% de l’afiliació respectivament al Garraf i Baix Penedès. Comarques on la contractació es va desplomar al mateix temps fins al 79% i el 67% respectivament. Des del primer impacte la recuperació a l’Alt Penedès no ha estat potser tan intensa, però sí més progressiva, assolint a finals de setembre gairebé l’afiliació perduda per la pandèmia (-1,2%).  Al Garraf la recuperació s’ha accelerat els darrers mesos, en paral·lel al procés de vacunació de la població, que és la que ha permès flexibilitzar les mesures per a combatre l’expansió de la pandèmia i recuperar així l’activitat de les activitats turístiques, artístiques i d’entreteniment, que son part important de la base econòmica comarcal.  Així, la recuperació a la comarca se situaria en termes desestacionalitzats a un 1,1% de l’afiliació prepandèmia. En el cas del Baix Penedès, l’economia comarcal presenta dificultats per a conduir el procés de recuperació en la mateixa intensitat que ho fa l’economia catalana i les comarques de l’entorn. Així, la corba de recuperació s’ha mantingut amb ritmes menors i, malgrat el molt bon comportament del mes de juliol, els dos darrers mesos presenta una dinàmica negativa, deixant la recuperació al nivell d’un 2,6% respecte a la situació prepandèmica.

La situació es trasllada també al mercat laboral. Per una banda, el nombre de persones desocupades al Baix Penedès encara es troba un 7,7% per sobre del qual hi havia el febrer de 2020, unes 589 persones més. Per contra, en el Garraf i l’Alt Penedès, la millora de la situació dels darrers mesos ha permès reduir l’atur a nivells previs a la pandèmia. Així el nombre de persones desocupades s’ha reduït en termes desestacionalitzats respecte al febrer de 2020 en 40 i 87 persones respectivament (un 0,5 i 1,6%).  Atès que les taxes d’atur de 2019 ja eren de les més baixes des de l’inici de la Gran Recessió, amb aquesta millora les taxes se situen en valors de 2008 en totes tres comarques. De l’11,3% al Garraf, el 9,7% a l’Alt Penedès i del 15,7% al Baix Penedès.

Pel que fa al comportament del teixit empresarial en aquest context pandèmic, la situació és ben diferent. La comarca que destrueix amb més intensitat empresa en els moments inicials és l’Alt Penedès, amb el 8,9% d’empreses ocupadores menys el primer trimestre de 2020 respecte el darrer de 2019. El Garraf també pateix una important destrucció de teixit empresarial, amb un 8,4%, mentre que el Baix Penedès és la comarca on menys reducció es produeix, del 6,8%.

Pel que fa a l’evolució els pròxims mesos d’aquests indicadors, cal introduir dos elements de reflexió. D’una banda, si s’analitza l’evolució els dos darrers mesos de l’afiliació, s’observa a totes tres comarques com al conjunt de Catalunya un estancament en la recuperació i, fins i tot, algun retrocés en algunes d’elles. Per contra, aquesta situació no es dona en la contractació, que segueix recuperant-se a bon ritme. Això podria fer pensar que ens trobem en un punt en que es comença a aflorar les dificultats d’algunes empreses i sectors que es van acollir als ERTO, per a mantenir les seves plantilles un cop passats els mesos que obligaven a mantenir l’ocupació.  I l’afiliació que es mantenia artificialment inflada amb aquesta figura, ara començaria a reflectir més la realitat, mentre en paral·lel la recuperació es va mantenint, perquè així ho indica la contractació.  En aquest mateix sentit, pot ser que els propers mesos la reducció de l’atur tant intensa viscuda els darrers mesos s’estanqui o, fins i tot, repunti per aquest mateix motiu. D’altra banda, el context econòmic global presenta importants incerteses i riscos que poden afectar l’activitat de les empreses i el consum, com són l’augment del preu de les matèries primeres i el trencament de les cadenes de subministraments. Aquests factors podrien clarament rebaixar les expectatives de recuperació i de creixement previstes pels propers mesos i, de fet, la majoria d’organismes internacionals i nacionals ja ho estan aplicant a les seves prediccions de creixement.