20 anys de l'euro: la moneda que ha aportat estabilitat i contribuït a reduir la bretxa amb el nord

Ara fa 20 anys que l'euro va arribar als carrers de Catalunya. L'1 de gener del 2022 els caixers van començar a subministrar bitllets de la moneda única, que als països del sud prometia creixement econòmic i equiparació amb els del nord. Pel president de la Comissió d'Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Xavier Ferrer, l'euro va suposar un "canvi substancial" que "ha demostrat ser millor" que haver continuat amb la pesseta. "Té un poder més gran per poder presentar-se al món com una àrea econòmica forta", assegura. "La zona euro ha contribuït d'una manera molt clara a que a Catalunya hi hagi estabilitat de preus", coincideix el professor d'Economia d'ESADE Pedro Aznar.

El vintè aniversari de l'euro coincideix amb un moment amb la inflació a nivells de rècord històric, però Aznar assenyala que la moneda única ha fet possible mantenir taxes d'inflació "molt reduïdes" en aquestes últimes dècades. "Per a les empreses és molt important no perdre competitivitat i la perden si tenen més inflació", diu el professor, que afegeix que de cap altra manera s'hagués aconseguit mantenir tan baixa la inflació.

Per Ferrer, els principals desavantatges de l'euro se centren en la pèrdua de capacitat dels estats de gestionar la política monetària. Tanmateix, afirma que és preferible formar part de l'eurozona que mantenir aquest poder.

"Ens hagués anat molt pitjor si no forméssim part de l'euro", diu el president de la Comissió d'Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d'Economistes de Catalunya, que afegeix que "els números avalen" la moneda comuna.

"Si l'Estat espanyol, tot i estar a la Unió Europea, no hagués entrat a l'euro, hauria devaluat la moneda amb les crisis i la diferència econòmica amb els altres estats seria més gran", assenyala Ferrer, que també defensa que la moneda única no ha augmentat tant els preus com es preveia.

Ambdós economistes, però, admeten que la cessió de la gestió de la política monetària al Banc Central Europeu ha comportat un cert "control" de la política pressupostària i fiscal dels estats i, en conseqüència, haver hagut d'acceptar polítiques d'austeritat durant la crisi financera.

"Ens ha permès, amb patiments puntuals, seguir en el marc econòmic europeu, que és en el que hem d'estar", diu el president de la Comissió d'Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

La resposta amb austeritat a la crisi, argumenta Ferrer, també va ser per la manca de mecanismes amb què fer front a la recessió i la crisi del deute. "Hi ha un defecte de forma", diu, perquè a la Unió Europea manca, a diferència dels estats, un control pressupostari i fiscal que faci que la política econòmica i monetària sigui "estable".

"Ens convé un euro estable, una unió econòmica i monetària estable i avançar cap a la unió política", diu Ferrer, que defensa que cap estat del bloc comunitari podria ser rellevant a nivell internacional per ell mateix, ni tan sols Alemanya.

Canvis en la moneda única

Malgrat els temors inicials a un augment de preus a causa del canvi a l'euro, un fet que Ferrer nega, la moneda única té un gran suport entre la població. Segons una enquesta de la Comissió Europea, el 69% dels ciutadans de l'Estat considera que l'euro ha estat positiu per al país, només una dècima per sota de la mitjana europea. La xifra s'eleva fins al 82% en el cas de les persones que creuen que l'euro ha estat bo per a la Unió Europea.

Ja amb dues dècades de recorregut, la moneda única, però, segueix en evolució. Ho mostren els debats sobre si cal mantenir les monedes d'un i dos cèntims i la pertinença de tenir bitllets de 500 euros, que alguns consideren que han afavorit l'evasió d'impostos.

Fa una dècada que la Unió Europea reflexiona sobre què fer amb les monedes d'un i dos cèntims, qüestionades especialment pel seu elevat cost. Entre les opcions que pot plantejar Brussel·les hi ha deixar de produir-les i mantenir les que ja estan en circulació o retirar-les definitivament.

La poca utilitat dels extrems, les monedes d'un i dos cèntims i els bitllets de 500 euros, respecte a d'altres ha provocat, de fet, que cada cop s'estiguin posant menys en circulació. En el cas dels bitllets de 500 euros, es van deixar d'introduir el 2019 i cada any se'n retiren més.

Però l'evolució de l'euro també és estètica. El disseny actual inclou finestres i ponts que volen simbolitzar l'esperit d'obertura i cooperació dels europeus, però s'espera que canviï el 2024. Està en marxa un grup que assessora el Banc Central Europeu sobre aquesta qüestió i després es demanarà l'opinió als ciutadans sobre els motius seleccionats. La decisió final, però, la té la cúpula de la institució monetària.

Segons dades del Banc d'Espanya, el 3,2% del valor dels bitlletes i monedes de les pessetes que estaven en circulació al desembre del 2001 no s'han canviat a euros. Aquesta xifra equival a uns 1.575 milions en la moneda única, 793 milions en bitllets i 782 en monedes.

Els reptes de l'euro

L'euro arriba als 20 anys sent la moneda de la majoria dels països de la Unió Europea, 19 de 27. Va celebrar el seu desè aniversari en plena crisi i en aquestes dues dècades contínuament l'ha acompanyat l'ombra de les crisis, especialment la del deute d'ara fa 10 anys que va posar contra les cordes el projecte de l'eurozona.

Per Aznar, la moneda única té dos reptes principals. El primer és el de ser una moneda d'un territori que està perdent pes a nivell internacional en un tauler dominat pels Estats Units i la Xina. "Tenim un estat del benestar que no és habitual i un espai econòmic, social i polític on predomina la democràcia, la llibertat d'expressió i la protecció de les minories. És un model que val la pena que estigui present", remarca.

D'altra banda, el professor d'economia d'ESADE creu que cal que el ciutadà percebi la Unió Europa com una aposta que va més enllà de l'economia. "És important que els ciutadans percebin que la Unió Europea es preocupa per ells", diu. En aquest punt, tant Aznar com Ferrer creuen que el fons de recuperació ha estat una bona iniciativa perquè la Unió Europea sigui "un projecte de futur".