Joan Rafel Núñez, la jubilació de l'últim pescador calafellenc que va treballar al moll del poble

Joan Rafel Núñez ens rep davant de l'edifici de la històrica Confraria de Pescadors de Calafell al bell mig de la zona turística del poble. Núñez és l'últim pescador de Calafell que quedava en actiu dels que havien treballat al moll del municipi i ara s'ha jubilat, posant el punt i final a la seva vida laboral, però també a una part rellevant de la història calafellenca del segle XX. De Calafell encara queden quatre pescadors que treballen actualment al moll de Vilanova, però amb l'adéu a la mar del Joan Rafel acaba un episodi del poble de tota la vida, del “d'abans” i que ja no tornarà.

Núñez va entrar en el món de la pesca amb 30 anys després d'haver estudiat fins el COU, haver passat vuit anys a l'exèrcit (aviació) i dos més a la Policia Local de Calafell. Ell, però, sempre havia tingut vinculació amb el mar a través de la seva família materna que procedia de l'Ametlla de Mar i, de petit, quan podia anava a donar un cop de mà als pescadors. Finalment, a principi de la dècada dels 90 del segle passat, va començar la història laboral del Joan Rafel amb el mar.

El Joan Rafel ens recorda que “ser pescador és una qüestió genètica, es porta a dins. Si tornés enrera tinc molt clar que tornaria a embarcar-me com vaig fer. El meu cor és un 100 per 100 de pescador i, malgrat tot els problemes que he viscut, ho repetiria amb els ulls tancats”. Els problemes viscuts passen, per exemple, pel naufragi que va patir el 2 de febrer del 2004 quan treballava sol amb la seva embarcació no massa lluny de la costa.

Sobre aquest episodi assenyala que “era un dia de molt de fred i de molt de vent i em van acabar salvant els companys de Vilanova que treballaven a poca distància. Això sí, no em va quedar més remei, al cap de molt poc, que tornar a la mar. Era la meva feina”. Aquests dies que el drama del món de la pesca ha tornat a primera pàgina amb l'enfronsament del pesquer gallec “Villa de Pitanxo”, en Joan Rafel renmemora aquella jornada i també reviu en carn pròpia el drama dels pescadors del vaixell sinistrat “perquè sé el que sent quan veus que la teva embarcació s'ensorra i no pots fer absolutament res”.

Sobre el futur del món de la pesca, explica que “tindrem peix, però tot vindrà de fora. La pesca com l'hem entès durant moltes dècades acabarà desapareixent. Ningú es vol embarcar avui en dia. El fet que de Calafell ja només quedin quatre pescadors en actiu i tres siguin de la mateixa família, és un bon exemple del que està passant”.

Una de les moltes coses que també ha canviat i molt durant la seva trajectoria professional és el peix pescat. Al respecte, el calafellenc recorda que “sense anar més lluny, el marisc que hi havia abans ha desaparegut per complet i, a partir d'aquí, ja fa temps que va començar una reacció en cadena pròpia de la naturalesa que genera que cada cop hi hagi menys exemplars de totes les altres espècies”. I matisa “no és una qüestió de la sobreexpolotació urbana de la costa, sino de la falta de nutrients que pateix el mar. No hem d'oblidar, a més, que l'oferta ha disminuït i, en canvi, la demanda de més peix no ha parat de crèixer. Ës una situació insostenible”.

En Joan Rafel, però, ha pogut viure de la mar durant tota la seva vida, però insisteix en el fet que “si et vols dedicar a això has d'aprendre a conviure amb la incertesa. La incertesa de la mar, la incertesa de la meteorologia i també la incertesa de saber si viuràs una temporada de moltes captures i tindràs un bon sou o si en tindràs una de molt dolenta que provoquí que et quedis sense ingressos. Així és el dia a dia d'un pescador”. Marxa el Joan Rafel i amb ell una part important de la història de Calafell.