La vinya del Penedès lluita contra la sequera i el canvi climàtic

"Venim d'una collita anterior, que va ser la del 2022, una collita curta en la qual va caure aproximadament un 30% la producció de raïm, ja per culpa de la sequera, i aquest any hi hauran caigudes molt pronunciades". El gerent d'Albet i Noya, Josep Jové, parla de les conseqüències d'una collita marcada no només per la sequera dels dos últims anys, però també per la plaga de míldiu que es va patir l'any 2020 i que la DO Penedès va xifrar amb una pèrdua del 43%. En aquest context també s'hi ha de sumar que "les vendes de cava han anat molt bé en els últims dos anys, però ara ens trobem que s'ha invertit la situació, ja que hem passat de tenir excedents a una situació deficitària d'existències", afegia Pedro Muñoz enòleg i director del celler Roger Goulart.

Pere Olivella, enòleg, director tècnic i viticultor de les caves Pere Olivella Galimany, ens assenyala que la producció de raïm de la propera collita ja es podria veure afectada per la sequera a causa dels efectes que té sobre els ceps: “si no plou i les temperatures continuen extremadament altes, el cep anirà assecant els pocs raïms que hi ha per assegurar la seva supervivència, encara que molts ja s’han assecat i mort”.

Tots tres coincideixen que la poca producció de raïm els hi comportarà un augment de costos que es veuran reflectits en el preu de l'ampolla tot i tenir models de negoci diferents. En el cas de les caves Pere Olivella Galimany i Albet i Noya es veuen afectades pel rendiment de les seves finques, ja que "els costos de treballar una vinya que dona raïm, o no en dona, són els mateixos", ens recorda Josep Jové.

Pel que fa a l'augment del preu del raïm, els cellers que compren la matèria primera  es poden veure repercutits de formes diverses, com pot ser el cas d'Albet i Noya que compra raïm per cobrir els dèficits. "Això afectarà en gran manera als cellers que han pagat poc pel raïm i aquest any hauran de pagar com a mínim 50 cèntims el quilo. Els que sempre hem pagat bé als nostres proveïdors habituals no ens afectarà tant en aquest aspecte, però sí en la falta de raïm", aclaria Jové.

En el cas de Roger Goulart que compra vi de base cava, Pedro Muñoz ens esmenta que "contemplant que hi haurà un 40% de minva de producció i que s'està parlant d'una pujada del preu del raïm mínim d'entre un 25 i un 30%, aquest també serà el mínim de pujada que hi haurà en el preu del vi que hàgim de comprar".

Tanmateix, de la mateixa manera que ens comentava Jové, Muñoz també creu que els grans cellers es troben en una situació més complicada a causa de la venda del seu producte a un preu competitiu: "ells tenen un negoci diferent del nostre, el seu model es basa en un preu de segment econòmic baix que és el seu gran volum. Ben al contrari, nosaltres ho basem en un producte de més envelliment i valor afegit i, per tant, de preu més elevat. Jo crec que la situació que puguin tenir els cellers grans és molt pitjor que la que puguin tenir els petits".

Solucions a llarg i curt termini

Sobre el terreny les solucions immediates passen pel rec de supervivència, ja que en tractar-se d'un cultiu de secà està prohibit per llei regar-lo. Cellers com el d'Albet i Noya disposen d'una "instal·lació de canonades en 20 hectàrees per regar amb el sistema del gota a gota, però el tenim per supervivència, perquè no hi ha prou aigua per un sistema de rec potent". Per aquest motiu, Josep Jové afirma que "una solució clara, que s'ha de dur a terme com a país, és el rec. Per començar, no hi ha cultura de rec en el nostre territori perquè la vinya sempre ha sigut de secà. S'ha de fer una infraestructura de rec i s'ha de fer un subministrament d'aigua per aquest".

Això no obstant, Pere Olivella ens recorda que "difícilment es poden regar totes les hectàrees de vinya que existeixen al Penedès, s'han fet diferents estudis que així ho diuen. No existeix disponibilitat hídrica per poder-ho fer". També afegeix que el reg no és una solució definitiva ni sostenible per adaptar-se al canvi climàtic. Des de la seva faceta com a viticultor ens planteja pràctiques que consisteixen en “tècniques culturals del treball del sòl, com una bona gestió de les cobertes vegetals que permetin la retenció de l’aigua, així com la disminució de la temperatura i la vida microbiana dels sòls”.

Una solució a llarg termini és el projecte VRIACC, impulsat per diversos cellers de la comarca, entre els quals es troba el d’Albet i Noya, i que compta amb la col·laboració de l’IRTA i l’INCAVI. Josep Jové ens explica que consisteix a “creuar varietats autòctones amb altres que ja coneixem i tenim constància que són resistents a diverses coses, com poder ser els fongs com el míldiu. També cerquem varietats que s'adaptin al canvi climàtic i que madurin un pèl més tard o de forma més pausada per estalviar-nos els cops de calor i tenir collites més regulars. Finalment, l’altra cosa que també busquem és que tinguin el caràcter de les nostres varietats”.

Pedro Muñoz també destaca que s'hauran de produir canvis tècnics en el procés d'elaboració "perquè el canvi climàtic també implica vins d'acideses més baixes i pH més elevat. Són una sèrie de característiques que fan que l'equilibri que teníem dels vins que coneixíem fins ara canviïn molt, aleshores també ens haurem d'adaptar a escala tècnica".

Tots tres estan d'acord que s'ha de preservar i defensar el futur de la vinya al Penedès, "però per això cal actuar i fer-ho ràpid, sense perdre més temps amb les paraules, calen fets", accentua Pere Olivella que acaba afirmant: "potser d'aquesta manera, les pròximes generacions de joves viticultores i viticultors voldran continuar escrivint la història de la vinya del Penedès".