Nostàlgia

Tinc vertigen. Perquè he de reconèixer que la vida d’abans, la del febrer, tampoc m’entusiasmava. Perquè no hi havia mirades i tampoc silenci. Només pressa i egoisme. Queden hores per tornar a tot això, però vinc d’un aprenentatge que, a mi, m’ha servit, i que sí, arribaré a trobar a faltar