La Festa Major de Vilafranca, a debat

Canvis organitzatius imprescindibles

El debat va tenir lloc a l’Escorxador el passat dijous 27 d’octubre. Va ser presentat pel regidor Salvador Campamà i conduït per la representant d’ERC al Patronat de la Festa Major, Glòria Rossell. Els ponents van ser Joan Cuscó, professor i director de les aules de música tradicional i popular de la Generalitat, i els ex administradors Foix Huguet i Pere Nin.  L’acte es va enfocar com una conversa entre els ponents i el nombrós públic assistent, entre el qual hi havia diversos ex administradors de la Festa.

Campamà va explicar que l’objectiu de l’acte era posar damunt la taula aspectes de la festa que caldria repensar. “Es tracta d’analitzar , com s’ha fet a d’altres ciutats, quins canvis caldria fer a la Festa Major per tal d’adequar-la al segle XXI i fer que cobri més empenta“ va exposar el regidor republicà.

Foix Huguet va manifestar que “ens estimem la FM, volem que llueixi. La crítica és per ser constructius. La Festa Major de Vilafranca ha deixat de ser mirall per a d’altres ciutats. Això és degut a que, a nivell organitzatiu, s’han creat en altres poblacions eines molt més eficients que les que tenim a la vila“.  En aquest mateix sentit, Pere Nin va posar l’exemple del nomenament tardà dels administradors i de la quantitat de feina burocràtica que els pertoca. Nin també va manifestar que al seu entendre, el paper de la Fundació de la Festa Major és desaprofitat. Huguet va afirmar, en aquest sentit, que “tenim els organismes, però no són operatius” i va posar l’exemple de les decisions que pren el Consell però que no s’executen.  Per la seva banda, Joan Cuscó va posar damunt la taula la urgència de revisar el protocol de la festa i va remarcar que una Fundació que no genera diners la convertia en inservible. Cuscó també va considerar un greu error capitalitzar el patrimoni festiu.

Valor patrimonial de la Festa Major

Cuscó va incidir en la necessitat d’entendre la FM com un patrimoni viu, per al qual cal vetllar i garantir, per exemple, que el vestuari o les coreografies dels balls responguin realment a criteris fixats per les persones expertes en patrimoni festiu. Els ponents i el públic van coincidir en la necessitat que els balls actuïn sempre de forma respectuosa amb el seu valor patrimonial. També es va criticar la passivitat de l’Ajuntament a l’hora d’evitar la desaparició de la Moixiganga.

La necessitat de crear un banc de vestits per la Festa Major dels Petits, la proposta de portar elements festius a les escoles durant el tercer trimestre escolar o la creació d’una marca i logo consolidats que es mantinguessin en el temps van ser altres qüestions que es van plantejar.