La Biblioteca de París

La novel·la sorgeix quan l’autora treballava en aquella biblioteca i va descobrir tot un seguit de fotografies del personal que va treballar en aquella institució en els moments segurament més difícils i complicats de la seva història. El llibre es basa en fets, en històries reals que va poder anar descobrint d’aquelles dones, majoritàriament, que no sols van mantenir oberta i en actiu al biblioteca sinó que a la seva manera i amb les seves possibilitats, com bibliotecàries van ajudar a mantenir la cultura i l’esperança a molta gent. És la història també d’una resistència cultural que va passar per plantar-se davant les autoritats i seguir fent els seus serveis sense cap mena de discriminació contravenint les imposicions dels nazis.

Les seves sales donaven acollida i repòs i tranquil·litat en una ciutat que era una ciutat ocupada amb el que això pot significar de pèrdues de llibertat i moviment.

Janet Skeslien Charles (Conrad, Montana, 1971) va viatjar a Odessa (Ucraïna) després de finalitzar els estudis per impartir classes en anglès en el marc d'un programa de la Fundació Soros, una estada de dos anys que va servir de base per a la seva òpera prima, Llum de lluna a Odessa (2009), que es va convertir en un èxit internacional i es va traduir a una dotzena d'idiomes. La seva segona novel·la, La Biblioteca de París, basada en la seva experiència com a directora de projectes de la Biblioteca Americana de París, es publicarà a una vintena de països. Janet Skeslien Charles col·labora a les revistes Slice i Montana Noir, i divideix el seu temps entre Montana i París.

La Biblioteca de París narra la història d'Odile Souchet, una noia de vint anys que ha estudiat per fer de bibliotecària i obté un plaça després d‘una entrevista força peculiar a la Biblioteca Americana de París. La Biblioteca està dirigida Dorothy Reeder, una nord-americana que vetlla pel bon funcionament de la Institució que vol ser un espai de trobada cultural i de difusió de la llengua i la literatura anglesa.

La tasca de la biblioteca entrà en una situació difícil quan la guerra  mundial amenaça França. Mentre duren els combats la biblioteca abasteix de llibres les casernes i els fronts perquè els soldats puguin tenir algun moment de distracció i evadir-se encara que sigui per un instant dels horrors dels combats.

Però aquesta situació canvia quan els nazis entren a París i comença un setge sobre les institucions culturals.

La decisió i fermesa de la seva directora va fer que la Biblioteca de París sempre, durant el conflicte, va mantenir obertes les portes. La fermesa i la decisió de  Dorothy Reeder i de Clara de Chambrun, que la va substituir durant la guerra van fer que la biblioteca servís d’espai de tranquil·litat en una ciutat que vivia en una situació de repressió permanent.

El llibre es centra en la figura de la jove Odile Souchet que ha obtingut la plaça de bibliotecària, és filla d’un comissari de policia i té un germà en Remy amb qui se sent molt unida. Manté una història d’amor amb en Paul, un jove policia que treballa amb el seu pare. L’arribada dels nazis trastoca la vida de l’Odile, però ella amb tossuderia i decisió decideix que seguirà fent la seva feina i allà coneix a la Margaret, la dona d’un diplomàtic anglès que ajuda com voluntària a la Biblioteca i també amb una companya, la Bitsi, que és la promesa del seu germà. La narració va desgranant les situacions que viuen, el control, la censura la visita d’un delegat de biblioteques dels nazis que resulta ser un conegut de la directora i això els permet una escletxa de llibertat d’actuació. Estructuren una xarxa per poder seguir subministrant llibres al jueus a qui no estava permesa la seva presència a les biblioteques. Una xarxa que serveix de mantenir una “certa normalitat” a la Institució.

La història va fent giragonses, Odile viu situacions difícils amb la marxa del seu germà al front, el descobriment al despatx del seu pare de moltes cartes anònimes que delaten jueus i a possibles resistents i la feina de repressió que fan els policies alguns obligadament i altres, però, també amb complicitat amb els nazis. La noia queda trasbalsada per la situació de la seva amiga Margaret en un incident ja acabada la guerra amb el seu marit en Paul... tot plegat fa que Odile desaparegui voluntàriament, deixi Paris i la família i la trobem molts més anys més tard i de la ma de la Lyly una adolescent americana que la coneix i juntes van fent memòria de tot el que li va passar a l’Odile i les decisions que va prendre, doloroses sí, però que li fan mantenir la dignitat i els principis.  

La història doncs es va narrant en el temps de la guerra i l’actuació com a bibliotecària i en temps en que la Lyly va descobrint la vida de la seva veïna l’Odile, ja vídua que li fa classes de francès i també li va fent algunes reflexions sobre la vida, les amistats, les relacions amb els pares. Odile es converteix en un bon referent per la noia.

Una novel·la que desperta sentiments, que recorda el paper d‘unes bibliotecàries que van mantenir obert un oasi en mig de la guerra. Història de dignitat i noblesa d’unes persones, d’un col·lectiu que va mantenir el seu espai de cultura davant la barbàrie de la guerra.

Llibre a cavall entre una aventura emocionant de l’Odile però també una narració històrica ben farcida de fets i d’imaginació per donar vivesa al relat.

Biblioteques, estimació pels llibres i la cultura, la relació intergeneracional i mantenir la dignitat davant la complexitat dels fets en un París ocupat i en les relacions personals no sempre fàcils.

La Biblioteca de París
Janet Skeslien
Col.lecció Narrativa
Editorial Salamandra
Barcelona, abril 2021