Ciutat verda per a viure i treballar o ciutat dormitori?

Crear una ciutat equilibrada. És l’objectiu d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. I un dels principals equilibris a tenir en compte és, sense dubte, buscar un equilibri que resolgui el conflicte innat que existeix entre el creixement urbanístic i la conservació de la natura. Per aconseguir això, l’Avanç del POUM de Vilanova, publicat fa poques setmanes, considera important salvar i consolidar el corredor ecològic que separa els nuclis urbans de Cubelles i Vilanova i la Geltrú i connecta el Parc del Foix amb la costa i l’espai Ortoll.

«Trobem un nombre molt reduït de connectors ecològics o punts de contacte natural de la costa amb el seu entorn», argumenta l’Avanç i sentencia: «El POUM de Vilanova i la Geltrú haurà de tenir ben en compte el seu interès per definir la matriu ambiental.»

Específicament sobre l’espai Ortoll diu: «Cal destacar la importància d’aquest àmbit com a connector ecològic Garraf-mar, convertint-se en un àmbit privilegiat en molts quilòmetres de costa. A més a més, hi destaquen camins, molins, camps de cultiu, connexions directes amb la platja, mulasses, murs de pedra seca, carrerades, horts, la xarxa de transhumància, sínies, el xalet de l’Ortoll, jardins, alzines, omedes, boscos de ribera, pins, xiprers, ermites, turons i jaciments arqueològics. Tots ells construeixen un territori amb un molt alt valor natural, històric, cultural, arqueològic, ambiental, ecològic i agrari. El futur POUM ha d’assegurar-ne el seu reconeixement i posada en valor.»

Respecte al valor agrari, l’Avanç del POUM fa referència a la següent acció proposada pel Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona: «Conservar els entorns rurals i conreus de la plana, especialment als indrets en contacte o propers al mar (de Sant Gervasi a Vilanova) i a les vores dels sòls urbanitzables i de les infraestructures, pels seus valors estètics i culturals i per la seva funció esponjadora dels creixements urbans i diversificadora dels paisatges.» És una clara referència als terrenys agrícoles de l’Ortoll I.

Els autors de l’Avanç del POUM tampoc no dubten sobre l’opinió pública sobre el futur de l’Ortoll fent referència al procés de participació del 2020:

«La major part de les aportacions van en la línia de protegir aquest espai i no urbanitzar-lo. En els tallers virtuals es va preguntar quins dels sectors urbanitzables actualment s’hauria de desclassificar com a tal, i en tots els grups han sortit els sectors de l’Ortoll 1 i 2.»

Malgrat tot això, no queda gens clar que el futur de l’Ortoll com al pulmó verd de Vilanova estigui assegurat. Hi ha planejament superior que considera l’Ortoll com sòl urbanitzable, una consideració que xoca amb les declaracions del regidor d’urbanisme, Gerard Llobet, que diu que el govern municipal no vol urbanitzar l’Ortoll. És necessari que els planejaments superiors tinguin en compte l’opinió dels territoris afectats. Just aquest conflicte té molt a veure amb un altre equilibri molt important a tenir en compte en un POUM que és l’equilibri entre població activa i llocs de treball.

Manquen llocs de treball

Una planificació que obliga la població a viure i treballar en llocs allunyats entre sí és insostenible i perjudica la qualitat de vida de les famílies. Les hores que cada dia es gasten en transport és una pèrdua de temps per a la gent i un malbaratament de recursos per a la societat.

Per això, no solament és justificable, si no fins i tot lloable, que tant El Pla Territorial Metropolità com El Pla Director Urbanístic obliguin als municipis a buscar un equilibri entre població activa i llocs de treball. Consideren que una ciutat només és equilibrada si hi ha entre 0,8 i 1,2 persones ocupades per cada lloc de treball del municipi.

És equilibrada Vilanova i la Geltrú? Doncs segons els nostres estudis no! Com es pot veure a la taula següent, va deixar de ser equilibrada en algun moment entre 1996 i 2001, i a 2011 el desequilibri ja era molt marcat.

Idescat no ofereix informació més actual sobre la relació entre la població ocupada i els llocs de treball a Vilanova. Hi ha molta informació sobre la població ocupada però no dels llocs de treball. Això no vol dir que no sabem res sobre com s’ha desenvolupat la relació entre població ocupada i llocs de treball des de llavors. Segons l’Instituto Nacional de Estadística (INE) hi ha, actualment, molta menys gent que va caminant al treball i molta més gent que va amb cotxe i, sobre tot, amb transport públic. Sabem, també, que la durada mitjana del desplaçament cap al treball ha pujat de 28 a 45 minuts entre 2011 i 2021.

Són xifres que ens fa pensar que el percentatge de vilanovins que treballen fora del municipi ha augmentat significativament des de 2011. I si tanta gent treballa fora és, probablement, perquè hi ha cada vegada més persones ocupades per cada lloc de treball disponible a la nostra ciutat. El gràfic a continuació ens dona una idea de com aquest desequilibri ha augmentat amb el temps.

Aquesta informació estadística no figura a l’Avanç del POUM. Com diuen: «Per evitar treballar amb dades desfasades, hem optat per utilitzar criteris generals per estimar el nombre de persones treballadores en funció de la superfície construïda segons el tipus d’activitat econòmica».

Després de mesurar tots els terrenys amb activitats econòmiques de Vilanova, els autors de l’Avanç arriben a la conclusió que a l’any 2024 va haver 27.598 llocs de treball al municipi – un augment de 45% comparat amb els 19.013 llocs de treball que l’INE va registrar a l’any 2011. La intuïció diu que aquí hi ha alguna cosa que no quadra. Hauríem de preguntar-nos si no existeix una manera més fidedigna per tal esbrinar el nombre de llocs de treball a Vilanova.

L’espectacular augment de llocs de treball implica que el nombre de persones ocupades per cada lloc de treball, segons l’Avanç del POUM, ha baixat de 1,40 a 2011 fins a 1,27 a 2024 i que Vilanova ara té «un equilibri relativament saludable entre les oportunitats laborals locals i la població que hi resideix.» Una baixada difícil d’explicar quan els vilanovins, segons l’INE, han experimentat un fort augment de la durada dels seus desplaçaments cap a la feina des del 2011. Això fa pensar que les xifres de l’Avanç del POUM no se sostenen i que  Vilanova en realitat, tal i com mostra el gràfic, té un desequilibri poc saludable entre les oportunitats laborals locals i la població que hi resideix.

Volem que el nou POUM faci propostes per reduir aquest desequilibri tenint en compte que la simple reserva de terrenys per a activitats econòmiques no significa automàticament que s’estableixin més empreses a Vilanova. Cal un pla d’actuació per etapes que equilibri el desenvolupament de sòl d’activitat econòmica amb el residencial. Podem posar com exemple, que ja fa dècades que la planificació va reservar terrenys per a hotels a Vilanova, i aquests encara són buits.

Fer pisos per als barcelonins o per als vilanovins

Un altre equilibri de gran importància per a la planificació és l’equilibri entre oferta i demanda d’habitatges i, sobretot, entre els diferents tipus d’habitatge. Mentre és relativament fàcil quantificar l’oferta d’habitatges a Vilanova i la Geltrú és pràcticament impossible quantificar i classificar la demanda. Sabem que la gent jove i les persones amb ingressos relativament baixos tenen grans problemes per trobar-hi una llar que puguin pagar, sigui aquesta de propietat o de lloguer. Sabem, també, que la gran majoria dels habitatges que es construeixen a Vilanova no satisfan la seva demanda si no que van dirigits a un altre tipus de clientela.

És obvi que l’Ajuntament i el POUM han d’assegurar que tothom que tingui la seva vida a Vilanova  també tingui un habitatge digne que pugui pagar. És un dret humà. No és tan clar que el POUM, també, hagi d’assegurar la disponibilitat de terrenys per a habitatges que, desprès, es venen com a objectes d’inversió, com a segona residència o per a persones de l'àrea metropolitana que, davant la impossibilitat de pagar un habitatge digne a la zona on treballen i tenen la seva vida social, opten per buscar un pis a Vilanova.

Pensem que el que fa falta a Vilanova són habitatges protegits i, principalment, de lloguer. Els habitatges de propietat massa sovint han acabat com a objectes d’especulació al mercat lliure. Dubtem que es pugui aconseguir un equilibri raonable entre habitatge protegit i habitatge de lliure mercat mitjançant promocions d’iniciativa privada. Per això, preferirem que els habitatges protegits es facin mitjançant iniciativa pública o mixta. Fins que no hi hagi un millor equilibri entre llocs de treball i persones ocupades és preferible limitar la construcció d’habitatges de lliure mercat.

Volem una ciutat compacta i verda per a gent que viu i treballa a Vilanova. No volem un creixement desequilibrat que mengi els espais verds i converteixi Vilanova i la Geltrú en una ciutat dormitori.

Volem un POUM que salvi l’Ortoll i creï més habitatges socials i més llocs de treball.