Les 4 regles, la resiliència i el PIB

Soc d’una generació que hem viscut amb les 4 regles (sumar, restar, multiplicar i dividir),  defensar-se a l’hora de llegir i escriure i, com a molt, la tenidoria de llibres (dèbit, haver i el saldo). Desprès vam aprendre la matemàtica moderna (signes, lletres i molt més), junt amb altres matèries, però el que més m’agradava era el dibuix.

Després es va incorporar la informàtica (la tecnologia de la era espacial). Ens va desbordar, vàrem passar del telèfon fixe al fax, internet, el mòbil i, des de fa uns anys, a la intel·ligència artificial (IA), així com el metavers i no sé quantes coses més, però tot ràpid, massa ràpid.

El covid-19, ens va posar a proba a tota la població del planeta; els únics que varen resistir van ser la resta d’éssers vius i la naturalesa que, dit de passada, van recuperar espai i llibertat. Tornaven reforçats els paisatges  d’origen, mentre nosaltres érem tancats a casa, llevat del personal de serveis necessaris. Mai agrairem el suficient la seva entrega per cuidar-nos.

La generació que avui té més de 60 anys pateix més que quan en tenia 30, tot és més difícil. Els canvis probablement poden ser bons, però amb la velocitat que es produeixen no. Qui marca el temps, la globalització?, però la globalització té amo? El que sí que es pot entendre és que  qui té els diners, sol manar. Els quatre mundialment més rics son els que manen? Sembla que sí.

Però la reflexió que m’envaeix és: si el que busquem és la felicitat, sembla que ens deixem portar per l’ambició d’acumular. Crec que no és el camí, perquè sabem que venim despullats i ens en anirem despullats; llavors, què és el que estem fent? Una cosa és el necessari i l’altra és l’imprescindible, dos conceptes diferents.

Resilients i el PIB

És necessari revisar els valors que ens van ensenyar els nostres pares i que s’apliqui de manera entenedora als infants. Hem de tenir clar que la vida s’ha allargat, avui es sap que de la nostra generació molts ja arribaran als 100 anys i fa 50 anys era fins els 50. Per ser més resilients és necessari tornar a hàbits de comportament més pausats, fer esport, alimentació sana i, sobretot, actitud positiva cada dia amb il·lusions i projectes nous, al costat de la família, dels amics. Hi ha gent positiva i també negativa; doncs mirem d’estar al costat dels positius, perquè si no, tot s’encomana.

És urgent, molt urgent, per poder tenir la resiliència necessària en aquest món tant complex en què estem vivint, introduir en l’educació: humanisme, matemàtiques si, però també filosofia, ecologia, música, belles arts i recuperació de valors per anar cap a una economia verda. Cal reinterpretar el valor del PIB, està desfasat i s’han d’introduir nous paràmetres per deixar un tapís del planeta diferent per als nostres nets.  

Així ho veig,