Els grups més problemàtics: el jovent i la gent gran

Els problemes actuals de la societat venen derivats principalment de dos sectors d’edat. Per una banda trobem la gent gran que molt cops ha de viure sola en cases o pisos i necessita algú que li ajudi en les seves necessitats bàsiques. Els ajuntaments fan el que poden però avui en dia amb els sous que hi ha actualment en la classe treballadora en prou feina pots pagar el lloguer del pis, ja em diràs tu per pagar els subministraments, el wifi i la barra del pa i la comunitat. Doncs, la gent ja no demana, ni cases ni pisos, molts es conformen en una habitació amb unes despeses clares al mes que es puguin pagar.

Pocs són els joves que s’aventuren per una hipoteca d’un pis amb plaça de pàrquing, si el que costa ja és trobar pis nou. Si donem un cop d’ull al cel vendrellenc no veureu ni una grua que estigui augmentant el nombre d’habitatges de la vila. Més aviat et trobes al costat de la Riera de la Bisbal algunes promocions que les persones que s’hi van apuntar ja deuen estar pels 40 anys i encara no s’ha fet cap fonament. Si segueixen aquí potser quan es jubilin tindran una habitació i poca cosa més. Al Vendrell, població creix i les residències estan allí perquè molts persones davant el seus preus i la mancança de places prefereix tenir el servei a casa les 24 i tots hi guanyen diners i com a més hores millor.

Clar la cosa amb l’assistent a casa es va controlant, però el problema quan ha d’anar al metge o similar que en èpoques de grips la cosa que col·lapsada per falta de personal mèdic per atendre als pacients amb edat que requereixen una atenció especial que costa donar per manca d’efectius. Pel que fa al transport d’aquesta sector de la població, millor un taxi o algun parent perquè si ha de dependre del Pas Bus es pot passar tot un dia per una visita al metge mentre va, no va, li va o no li va bé, para, no para.

L’altre gran problema és la joventut vendrellenca, més ben dit l’adolescència. Uns pocs dels quals estan integrats en una o dues o més entitats de la vila i tenen l’agenda fins a dalt de tot. Altres no saben ni on es pot anar a apuntar-se per formar part d’una entitat. Després hi ha un uns quants que van fent al seu rollo intentant mantenir les pautes socials i buscar-se algun entreteniment o esport que practicar.

Però n’hi ha uns quants i potser sembla més dels que són, però és el que més abunda que estan allí, sense ofici ni benefici,cansats d’estar estacionats dins alguna aula d’institut o similar. Desenganyats de la vida perquè no estan identificats de cap manera amb el territori i si demà marxen tots a Sagunto, se sentiran com aquí, satèl·lits que la societat no ha sabut integrar. Alguns poden cobrar ajudes del que sigui, però aquesta manca de sociabilització amb el seu entorn és total. Amb aquesta gent, alguns ja ho ha provat tots, és difícil integrar en una societat, però potser de veure que busquen i no donar sempre el que a nosaltres ens sembla millor per ells, perquè això segur que no ho volen.

Aquest és el present i futur de la nostra vila que pot fer trontollar els esquemes socials perquè l’estructura no és prou ferma i està feta de material massa fràgil per garantir una convivència efectiva amb un rendiment en el futur. Molts joves de famílies desestructurades que el primer que busquen i es troben amb un no rotund és una feina i un habitatge. Ara mateix en la majoria dels casos no se’ls hi pot oferir. Doncs tenim u problema que afecta tota la societat perquè és més fàcil pagar hores extres a la policia que restaurar cases al Vendrell per un habitatge social.