Simfonia de silencis

Leonardo da Vinci va dir que la pintura era poesia muda i que la poesia era pintura cega, que una i altra imiten la natura en quant els és possible.  

Joss ha titulat aquesta seva mostra Simfonia de silencis, un encapçalament poètic i talment contradictori, ja que quan pensem en simfonia ens venen al cap sons, harmonies  musicals, cants o les melodies d’instruments. Però també és ben cert que la música es composa de pauses, de silencis.  

Ella utilitza pintura però també es serveix dels espais buits que podríem comparar a les pauses, així la Simfonia de Silencis seria una creació, una composició dels dos elements: el buit i el ple, la forma i els contorns, la figura l’espai que l’envolta.

Davant de les pintures de Jocelyne, en silenci, ens podem plantejar preguntes metafísiques: Que ha volgut representar? Quin sentit profund tenen les figures i les formes d’aquests plafons? Ens parlen? Podem escoltar el seu silenci?

Més enllà d'aquestes qüestions transcendentals ens toparem amb d’altres de més corrents i tant o més inquisidores i urgents. Com ho ha fet? Quines pintures ha utilitzat? ha fet servir pinzells fins o gruixuts?  

Una qüestió fonamental és la base, el material damunt on està pintada la pintura, valgui la redundància i mai millor dit. Quin tipus de paper o tela és? I aquí hi ha una de les diferències en la pintura de la Jocelyne Marmottan, ja que ella utilitza un paper especial, de fet no és paper encara que es conegui com a paper amate, és l'escorça d'un arbre, el jonote, una escorça tractada, podríem pensar en el suro, o en el paper de suro.

El paper Amate ja era utilitzat abans de que els espanyols descobrissin l’Amèrica, els indis americans l’utilitzaven per escriure, dibuixar i pintar els seus llibres, manuscrits eren els codis o còdex meso-americans on hi escrivien els calendaris asteques, les celebracions rituals maies, en aquests “llibres” hi representaven la seva concepció del món.

Així doncs el suport ens parla de l’origen, en aquest cas Mèxic, que és on la Joss ha viscut des de fa més de trenta anys. La cultura mexicana ha impregnat la seva vida i la seva obra. Els colors vius d’un país exòtic i extrem, els sabors picants i la cultura exuberant on les flors sempre hi tenen un paper important. Ella però ha conservat la seva arrel mediterrània, la seva vena llunàtica i marina. Cubelles és la seva petita pàtria i torna de tant en tant per retrobar la llum i els carrerons blancs.

Joss ha exposat en molts indrets, jo l’he seguida a Sant Feliu de Guíxols, a la Casa Irla. També a Barcelona en una casa modernista del barri de les Corts. Ha format part del grup ARDHARA que va promoure la creació i els creadors penedesencs. Ara en aquesta exposició podem gaudir dels seus Amates plens de detalls i vivències, plens de colors i reflexos de lluna. Ella s’integra en la seva obra i a través d’ella podem conèixer el viatge d’anada i tornada que els nostres avis ja van fer, el periple dels americanus que van anar a fer les amèriques i en van tornar, alguns, enriquits i transformats en veritables sibarites.  

Sonar junts, vibrar en conjunt i sentir l’harmonia de les diverses veus en aquest espai sagrat i desacralitzat que és la capella de sant Joan de Vilafranca, un lloc ideal on s’han escoltat les harmonies musicals dels cants i els sons dels instruments acompanyant les pregàries dels fidels cristians demanant protecció i ajuda en temps difícils. O donant les gràcies per les collites generoses.

Les obres de Jocelyne Marmottan remeten al bon temps, la primavera, l'estiu i recorden moments de joia amb flors per tot arreu, flors caigudes dels arbres encatifant els parcs i les places.

Gaudiu-ne, gaudim-ne i aprofitem per descobrir que s'amaga rere aquesta simfonia de silencis de Jocelyne Marmottan.
 

Isidre Roset Juan
Doctor en Història de l'art i comissari de l'exposició