No és el que podíem imaginar

Una extremitat inferior de mida, diguin-ne, “normal” sortint d’una paperera.

El cervell es dispara i va a cent.

T’imagines les coses més abjectes, truculentes i esgarrifoses possibles.

Ens trobem davant d’un esquarterament provocat per un maleït assassí en sèrie que va voltant per les terres de la contrada?

Hi ha hagut algú que va disseminat trossos d’un cos en diversos indrets com si fos un avís per navegants...

Potser diran que aquestes suposicions són fruits d’haver llegit masses novel·les negres o d’haver vist masses pel·lícules de sang i fetge. Dit això també podríem afegir que qualsevol persona lectora habitual de novel·les de sang i fetge o de lladres i serenos li donaria per començar a escriure “L’inspector  Palacios va baixar del cotxe patrulla, es va acostar amb prudència però decidit a observar la cama que hi havia a la Paperera, un calfred va recorre el seu cos,  el borrissol del clatell se li va eriçar en veure la imatge. No feia ni mitja hora que una veu anònima havia trucat a la comissaria informant de la sorprenent i horrible troballa....” i a partir d’aquí truculència, sang, desaparicions, troballes, serres automàtiques (Oh! Milei, Mieri)...

Res de tot això.

Però la visió t’esborrona.

Quan t’hi vas acostant més ja no pensem en un fet criminal sinó que algú hi ha deixat la pròtesi que portava i ja no li anava bé o fent neteja han trobat la cama artificial de l’avi i se’n han volgut desprendre.

Algú emprenyat s’ha desfet de la part artificial del seu cos, potser ha decidit anar fent saltironets o bé amb una crossa, i amunt que fa pujada...

Però no seria el cas tampoc del que veiem a la imatge.

Tot plegat és menys imaginatiu, tot és més fàcilment explicable.

La nena, el nen s’ha cansat de jugar amb la nina i la decisió més pràctica és llençar-la. No es podia donar a ningú ja que els anys havien fet la seva feina i era no gaire reutilitzable.

I la manera més pràctica ha estat desmembrar-la i repartit els trossos de plàstic en diverses papereres com si fossin peces de puzle per si algun beneit potser encara vol tornar a recrear-la.

Convinguem doncs que la cama és d’una nina que ja no serveix pels objectius per la que va ser adquirida, regalada...

Però per la mida ens podem qüestionar quin tipus de nina era.

Per entendre’ns la famosa que se dirige al portal, no era. Podria semblar una nina més pensada per altres jocs més aviat eròtics que ajuden a complir determinats somnis.

Res a dir..., perquè al voltant de les nines per aquestes pràctiques s’ha generat una indústria realment sorprenent per la seva amplitud i per la diversitat de gammes que ens poden oferir.

I expliquen que fins i tot pot esdevenir una tendència, no majoritària per descomptat, però rellevant per persones que volen viure la seva intimitat amb una nina.

Si això és així potser la imatge de la fotografia serà més freqüent a mesura que una o un s’emprenyi amb el nino o la nina i les llenci a la paperera ( de la història) per oblidar com més aviat millor.....

De tot hi ha, i molt, ha a la casa del senyor.

Però ep. Tot té un límit.

Vet aquí que les nines inflables i disfresses de caràcter sexual ja no es podran veure pels carrers de Platja d'Aro. L’ajuntament ja està fart de que al poble hi hagi més nines que habitants i ha decidit que en els acomiadament  de solteria, res de nines , disfresses que representin  elements sexualitats o genitals ni res que s’hi assembli.

Molt bé. Un mostra de bon gust.

Prou desfilades esperpèntiques per la ciutat de Platja d’Aro. I segur que la mesura l aprendran altres ajuntaments

I naturalment qui vulgui seguir amb tant rupestre tradició que ho faci a casa seva , al passeig davant de la família......

I mira, ves per on havíem començat veient la inquietant foto parlant d’una possible escena truculenta i sanguinaria i acabem parlant del “folgar de manera plastificada.

Ja et dic jo…... No tenim remei.