Prou intervencionisme!

El president Pedro Sánchez grinyola. Advoca per "garantir una premsa lliure, independent i plural. Els enemics de la democràcia s’han dotat d'eines noves i potents. Amb elles, difonen fake news per les xarxes socials". Són arguments seus, molt subjectius, cercant un projecte de regeneració democràtica. Ha encarregat les línies bàsiques del treball als ministres Félix Bolaños i Ernest Urtasun: embolica que fa fort! Com preservar el dret a la informació i el respecte al sistema des d'una visió coherent? Té cara i ulls aquesta "homilia"?

Els periodistes assumim que hi ha problemes que poden minvar la nostra credibilitat. Per tant, en línia amb la tesi del Col·legi de Periodistes de Catalunya, si pels fonaments d'una casa demanem el parer dels arquitectes, pels de la comunicació hem de tenir-hi art i part. Pretendre fixar una visió en clau política em podria rememorar, fins i tot, el mal record de la tristament famosa "Llei de premsa" de l'any 1966 (made in Manuel Fraga Iribarne). Déu nos en guard!

Que no elucubri i concreti termes. Ja hi ha lleis que regulen aquest entorn. Tan sols cal que es compleixin. No s'ha de recórrer a la via de sembrar el pànic, fent cofis i mofis. Pot, més aviat, fer desaparèixer del mapa les nombroses rodes de premsa sense torn de precs i preguntes. De pas, caldria situar -com a portant-veu de l'executiu- un professional de la informació que no pas una figura del seu partit, que només es dedica a cantar-li les excel·lències. Alhora, l'entestament malaltís a col·locar gent de la seva claca en llocs cabdals del sistema (TVE, CIS, Tribunals de Justícia o Banc d'Espanya, sense anar més lluny). La millor manera de traspuar i honestedat és conreant-ne els seus valors. Tot el demés poden ésser trons o excuses.

Acabo plantejant-li una cita bíblica: la veritat ens fa lliures. De forma més planera i entenedora, com més clars, més amics! Visca la llibertat d'expressió.