Elisenda de Montcada

El dissabte 19, a Vilafranca se celebrarà, durant tot el dia, la II Mostra del llibre Penedesenc, una fira que vol mostrar a la població del Penedès l’obra dels escriptors residents a la vegueria. A mena avançada, el divendres passat va presentar-se a la llibreria La Mulassa l’últim llibre de Rosa Maria Prat, “Elisenda, reina de la corona d’Aragó”. Darrerament, els escriptors del Col·lectiu Mir Geribert sembla que s’hagin proposat novel·lar la nostra vella història. Rosa Maria Prat l’empren amb la història nacional i ens porta  la intimitat de la reina Elisenda de Montcada, gran dama i fundadora del magnífic convent gòtic de Pedralbes. Jordi Romeu, ha novel·lat els desastres de la Guerra del Francès a la comarca, i Josep Tort, ha tret fa poc el darrer volum de la seva trilogia sobre la gran dama de l’edat mitjana, Ermessenda de Carcassona, per posar tres exemples, entre altres.

Rosa Maria Prat, en la novel·la citada es veu en cor d’explicar-nos, en forma novel·lada, a través de la vida d’aquesta dona, Elisenda de Montcada, els avatars del temps en què va viure, des de la seva infantesa fins als últims dies passats entre els magnífics murs del convent de Pedralbes; murs i joies artístiques que avui, passats molts anys, encara podem (i hauríem) d’admirar. La novel·la és ambiciosa, proposar-se narrar l’existència regular (necessàriament secreta d’una reina del període més brillant de Catalunya) no és poca cosa, creieu-me. Sobretot perquè, tal com l’autora ens ho fa veure en certs moments del relat, si ja és arriscat entreveure l’animació familiar dels alts dignataris del període medieval, tant perquè la documentació existent es limita a cròniques i protocols, que han estat pensats per a afalagar i documentar el poder, com perquè la vida familiar, el món tancat en el clos de la llar, on de la dona és tancada, fan summament difícil de traslladar al món d’avui, el costumari que l’autora s’ha proposat. Però, l’autora se’n surt, amb algunes qüestions que podrien haver-se afinat amb una segona (o tercera lectura) per part d’ella mateixa, que mostra capacitat (i ho ha demostrat en aquesta obra) per fer-ho. L’obra de Rosa Maria Prat, doncs, és una novel·la aconseguida, que es fa llegir perquè l’autora domina el relat i la jerarquització i ordenació de seqüències dramàtiques. 

Ara, esperem que el dissabte, 19, a la II Mostra del Llibre Penedesencs de Vilafranca, els lectors premiïn aquests autors, i els altres del col·lectiu, amb l’adquisició dels seus treballs (que per a aquesta raó escriuen).