El nou hospital que el Garraf necessita

El Garraf necessita des de fa anys un nou hospital comarcal d’aguts. No deixa de ser sorprenent que a l’any 2024, Vilanova i la Geltrú sigui l’única capital mitjana-gran del país sense un hospital comarcal com cal. Un hospital amb el múscul suficient per afrontar el creixement demogràfic de les nostres ciutats i garantir els serveis de qualitat que seran imprescindibles davant del fenomen de l’envelliment i el sobreenvelliment de la nostra població. Serem molt més vivint al Garraf i en serem més encara, els que serem grans i necessitarem atenció especialitzada, i segurament, especialment intensa en els darrers anys de la nostra vida.

Perquè sent francs, qualsevol que hi passi se n’adona ràpidament que l’Hospital de Sant Antoni, malgrat la vàlua dels professionals que en formen part, actua més com un CAP d'urgències 24 hores, amb algunes consultes externes i d'atenció intermèdia, que com el que un dia havia arribat a ser. I l’Hospital de Sant Camil, malgrat les enormes inversions del govern republicà dels darrers anys que han permès dotar-lo de millors instal·lacions, segueix sent insuficient per una comarca en creixement constant.

Les causes d’haver arribat fins aquí són diverses i complexes. I no ens hi centrarem perquè la nostra intenció no és fer retrets a males decisions passades (si gratéssim una mica, segurament tots els colors polítics en tindrem una mica de culpa), sinó centrar-nos en què podem fer de cara el futur per remeiar aquest greuge històric. Reprendre el punt truncat de l'any 2010, quan es va signar un acord entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Departament de Salut per a la construcció d’un nou hospital a Vilanova i la Geltrú i la reconversió de l’Hospital Residència Sant Camil en un dispositiu d’atenció sociosanitària. Un acord que incloïa un pla funcional, un concurs d'idees i la planificació financera per la seva execució. I que va acabar en paper mullat.

Després de més d’una dècada amb tímides reivindicacions però poques accions, a inicis del 2023 semblava que la carpeta de l’Hospital tornava a obrir-se amb l’acord entre Esquerra Republicana i el PSC per incloure en la proposta de pressupostos de la Generalitat pel 2024 d’incloure una partida per actualitzar el ja mencionat Pla Director i Funcional de l’Hospital de 2010 i que òbviament, estava desfasat. Perquè a ningú se li escapa que cal actualitzar la dimensió i els costos de la infraestructura perquè sigui el més útil possible. La proposta però, no va tirar endavant per la negativa de la resta de grups polítics, també d’aquells que s’omplen la boca encara avui en dia de defensar l’Hospital, d’aprovar els pressupostos.

En els propers anys en tindrem més oportunitats, i no hem de desaprofitar-les. Necessitem el compromís i el consens (real, exercit amb fets i accions més enllà de paraules) de tots els grups polítics de la comarca amb representació parlamentària per fer efectius els passos que ens han de portar a tenir l’Hospital en un mitjà termini. I ho hem de fer de la societat civil, altre cop organitzada (fet que celebrem enormement) en el si de l’Associació per un nou hospital comarcal, amb qui ens hem anat trobant aquestes darreres setmanes.

A Esquerra Republicana ens trobaran com sempre, al costat de la gent del Garraf, treballant per fer-ho possible. De moment, hem situat el projecte en el marc parlamentari registrant una sèrie de preguntes al Govern sobre el seu capteniment al respecte i promovent un pronunciament favorable del Parlament al respecte. I no tindrem cap dubte en marcar-ho com una prioritat quan calgui per negociar el que calgui. Esperem que tothom estigui a l'altura. No per treure’n cap rèdit polític, sinó perquè és de justícia per tots els ciutadans de la nostra comarca.

Joan Ignasi Elena, diputat d'ERC al Parlament de Catalunya i ex-alcalde de Vilanova i la Geltrú

Carles Campuzano, diputat d'ERC al Parlament de Catalunya

Adrià Guevara, ex-diputat d'ERC al Parlament de Catalunya