La baixa autoestima i les inseguretats

L’autoestima la podem relacionar amb els pensaments, els sentiments, les sensacions i les experiències al llarg de la nostra vida.

Però hem de reconèixer que a l’autoestima li donem molta rellevància, és en part allò que ens impulsa a actuar, que ens motiva davant dels nostres objectius.

Aquesta autoestima no depèn del que tenim, del que sabem, ni del que som, està sotmesa directament a com ens acceptem.

Les persones que tenen l’autoestima baixa no s’estimen, no s’accepten i no es valoren, són les que es mostren amb una autocrítica excessiva, persones que tenen massa dubtes davant de les decisions, es mostren també molt sensibles davant de la crítica, tenen massa por al fracàs i, sobretot, tendeixen a minimitzar els seus èxits.

Els educadors i educadores socials sabem que aquells que presenten uns clars símptomes d’una possible autoestima baixa són aquelles persones que es comparen constantment amb els altres, amb els més propers i, sobretot, aquells perfils pels que senten un respecte personal i professional.

Per altra banda, també consideren que les persones amb molta autoestima esdevenen arrogants.

Els apareixen també força dubtes sobre l’assoliment de les fites i objectius que s’han marcat. Són persones que no gaudeixen de gaire força de voluntat, que tenen massa presents els seus punts febles.

Tenen una manca de coneixement dels seus punts forts, de les seves fortaleses amb una tendència a observar les coses d’una manera molt complicada, amb una incapacitat per superar els reptes i els obstacles que es poden trobar en la seva vida diària.

Pels educadors i les educadores socials és molt important l’autoconeixement, així doncs cal comprendre l’arrel de la nostra inseguretat per poder treballar l’acceptació de les nostres fortaleses i les nostres debilitats.

Cal tenir en consideració també que la dependència emocional està molt relacionada amb la baixa autoestima. Pensem que si no ens estimem haurem de cercar l’amor en els altres, per tant, començarà una dependència emocional.

També hem de saber que existeix un grup molt vulnerable, el dels adolescents, on trobem la majoria de problemes d’autoestima amb una simptomatologia que és molt evident com són els símptomes relacionals, somàtics i ansiosos.

Si volem prendre decisions, ens és molt útil recórrer a l’autoconeixement com a procés de reflexió sobre nosaltres. Aquest procés ens permet recollir informació entorn de com som, allò què ens agrada, allò que sabem fer i amb què tenim més dificultats. D’altra banda, també necessitem analitzat com ens relacionem amb els altres i amb l’entorn, com actuem davant de les diverses situacions de la vida, etc.

En definitiva, en l’autoconeixement reconeixem el procés que ens ajuda a reflexionar sobre nosaltres, com l’inici de tot plegat. Si coneixem les nostres característiques personals, els nostres interessos, les nostres capacitats i el que valorem, per exemple en un lloc de treball, ens serà més fàcil trobar una formació que encaixi amb la nostra motivació i les nostres necessitats.

Recapitulem, doncs, la dependència emocional és un estat psicològic on la persona necessita constantment  l’aprovació i el suport emocional dels altres. La trobem en les relacions de parella i en les relacions socials, tant familiars com d’amistat.

La persona dependent manté una profunda por a l’abandonament que influeix negativament en la seva autoestima i el seu benestar.

Quan llegim en els manuals de psicologia sobre la dependència emocional, se’ns mostra en estudis clínics que aproximadament en el 8% de la població adulta podem observar símptomes de dependència emocional, per aquest motiu hom coincideix en una necessitat de treballar aquest problema a nivell comunitari i des d’un àmbit transversal.

Observem també que és a l’adolescència, quan hi ha més canvis físics, psicològics, hormonals, quan aquests afecten directament, transformant la xarxa neuronal. A l'adolescència trobem també els períodes més crítics en el desenvolupament de l'autoestima. L'adolescència és una etapa de canvis i, en massa ocasions, la baixa autoestima esdevé més evident que en el cas dels nens.

Els adolescents necessiten aferrar-se a la seva identitat, esdevenir diferents als altres, conèixer les seves possibilitats, ser un mateix, separat dels altres, amb integritat i coherència i, sobretot, amb autoconsciència.

En el cas dels adolescents amb una autoestima baixa, nois i noies que no s'aprecien prou, aquest fet els provoca sentir-se insegurs i poc valuosos. Això es tradueix en molts problemes psicològics i de salut, tant física com emocional.

Les causes de la baixa autoestima en l'adolescència poden venir d’una educació rebuda pels pares, per sobreprotecció i, per contra, de l’exposició a continues pressions i exigències.

Es dona sovint per la rivalitat amb algun germà o germana, la competència entre germans o el rebuig per part de persones de l'altra sexe o dels seus companys.

Trobem també algunes greus conseqüències com són el consum d’alcohol, les drogues, les conductes de risc sexual, l’ús de dispositius electrònics i de les xarxes socials.

Si entrem a nivell psicològic podem trobar labilitat anímica, emocional i afectiva, canvis d’humor, agressivitat, ocultar, mentir, desconfiar, furtar i les conductes desafiants. A voltes observem una por a l'abandonament per dependència dels altres.

Podem observar també una manca d'habilitats i l’aparició de problemes d'aprenentatge, que provoquen sensació d'inferioritat, inadequació i rebuig.

Alguns joves no accepten el seu aspecte físic i també alguns problemes amb la seva identitat sexual.

Cal dir que en el cas de la baixa autoestima, de vegades s'arrossega des de la infància, malgrat escoltem que l’adolescència és el trànsit de la infància a l’edat adulta. Una etapa en la que el noi o la noia adquireix una major independència i seguretat.

Hi ha uns senyals de baixa autoestima en l'adolescència, com per exemple deixar-se influenciar negativament per altres o l’autocrítica dura i excessiva, provocant una insatisfacció.

Una hipersensibilitat a la crítica, en sentir-se atacats, ferits.

Mostres d’hostilitat, irritabilitat lligada amb una desmesurada autoexigència i una indecisió.

També apareixen sentiments d'inferioritat i de pessimisme generalitzat. Una dificultat en l’assoliment de fites. També hi ha un innecessari desig per complaure.

Apareixen aleshores conductes de risc com el consum d'alcohol o de drogues i els problemes de personalitat, amb dificultats per mostrar la seva veritable forma de ser.

L’autoestima és, doncs, la imatge que tenim de nosaltres mateixos, a la infància aquesta encara s’està formant. Tot el que es positiu els i les reforça en la seva autoestima positiva i els fracassos els afecten negativament.

La autoestima dels adolescents es veu afectada positivament o negativament segons els comportaments que observen al seu voltant, en els seus pares, familiars, professors, amics, etc. La timidesa en l’adolescència pot ser molt habitual, s’han d’aprendre nous rols i expectatives socials, amb una adaptació i acceptació dels canvis corporals, hormonals i emocionals.

Els elogis, retrets, mirades, estímuls, càstigs... li transmeten missatges positius o negatius, segons la forma o intenció amb què se’ls transmetin. La por i les inseguretats són sentiments comuns que sorgeixen i, per tant, és necessari aprendre a superar les pors.

La inseguretat és la manca de seguretat i confiança en un mateix, de com valorem les nostres capacitats i possibilitats per poder gestionar les situacions i relacions personals.

“Totes hem tingut un moment on les inseguretats ens han superat, però entre nosaltres hem fet molta pinya”. Roc Martínez, va debutar professionalment com a actor al Teatre Lliure amb 18 anys.

Joan Rodríguez i Serra és educador social ( joanr.educadorsocial@gmail.com)