Nada sucede la víspera

Aquest cop juga amb la intersecció entre dos famílies, la del Marqués de Soto i la família de qui va ser el seu xofer durant molts anys. Ambdues famílies tenen fills que van, en èpoques infantils, conviure estretament, el temps els ha allunyat i de nou tornen a trobar-se quan res ja és igual i la trobada ens porta a conviure amb dos mons diferents. Per una banda la del Marqués, una vida burgesa de l’alta societat barcelonina del moment però que amaga secrets inconfessables i la del ex xofer Genaro ara conductor d’ambulàncies i de carruatges fúnebres que viuen modestament però amb molta dignitat. Tots dos capficats pels fills i amb l’esperança que puguin obrir-se pas a la vida.

Chufo Llorens (Barcelona, ​​1931) va estudiar Dret, si bé va desenvolupar la seva activitat com a empresari al món de l'espectacle. Des de sempre apassionat per la Història, va iniciar la seva carrera literària a la dècada dels vuitanta.

Entre les seves obres destaquen Caterina, la fugitiva de Sant Benet (2008), L'altra lepra (2010) i La saga dels maleïts (2011), totes publicades a Debolsillo. Et donaré la terra (Grijalbo, 2008) i Mar de foc (Grijalbo, 2011), totes dues ambientades a la Barcelona medieval, van ser grans èxits de vendes i l'han convertit en un dels autors més prestigiosos entre els lectors de novel·la històrica tant a Espanya com a l’estranger. Els drets de traducció s'han venut a dotze països, sumant més de 1.250.000 exemplars a tot el món.

Després d'aquest aclamat díptic medieval, Chufo Llorens reprendria un altre període històric, la Barcelona modernista, per al monumental La ley dels justos (Grijalbo, 2015) i ampliaria els seus horitzons narratius amb El destino de los heroes (Grijalbo, 2020), on ens va oferir una intensa visió de les primeres dècades del segle XX i dels grans conflictes que es van viure a Europa i Espanya.

A la novel·la, La vida que ens separa, Chufo Llorens ens submergeix en unes dècades clau en la història recent d'Espanya, des del tardo-franquisme fins a l'eclosió de la democràcia, per narrar-nos la vida d'una dona difícil d'oblidar. Ara torna amb Nada sucede la víspera una historia carregada de motivacions socials.

La novel·la arranca amb al troballa del Julio Urquízar, Marqués de Soto mort, mort amb violència, aparentment podria semblar un suïcidi però escatint una mica es pot concloure que hi hagut participació externa en la mort.

La narració retrocedeix uns mesos abans, Joaquin Urquízar mostra l’aparença d’un industrial amb una bona fortuna i amb una família encantadora però tot plegat no deixa de ser pura façana. Urquízar és de personalitat més aviat feble i dubitativa, un episodi de joventut, durant la guerra amb la mort del seu germà l’ha portat a tenir sempre un punt d’indolència. Aquets fet porta a que els seus negocis vagin cada dia pitjor i la seva vida privada tampoc és que passi pel millor moment. La seva dona, una dona alemanya que sempre ha viscut amb una certa distància amb el marit. El matrimoni té dos fills, Julio José, que viu de manera irresponsable dilapidant la fortuna del pare freqüentant i fent vida als espais més bohemis i foscos de la ciutat. La filla, la Marina, estudiant a la Universitat, porta una vida força grisa amb necessitat de conèixer nous ambients que eixamplin els seus horitzons, necessita també conèixer noves persones i tenir noves relacions.

Per altra banda la família de Genaro que va treballar durant molts anys pel Marqués, i la seva dona va fer de mainadera dels seus  fills.

Per casualitat un dia es creuen el Jaco i la Marina, el Jaco és el fill gran del Genaro. La coincidència els porta records de la infantesa quan jugaven junts en el pati de la casa del Marqués.

La noia queda impressionada pel seu antic company de joc. El Jacobo, Jaco, treballa de tipògraf al diari La Vanguardia però comença a despuntar com boxejador, el noi veu en aquesta afició i amb l’èxit que va tenint la possibilitat de sortir de la pobresa i fer-se un lloc en la societat.

Entre ells neix una relació apassionada que els portarà en alguns moments a trencar amb les seves relacions habituals.

Però la trama es complica. El germà del Jaco, el Tonio, un jove que acaba de sortir de l’adolescència i que es malguanya la vida fent de “limpia” en uns billars té un protagonisme en els ambients dels malefactors. També aspira a més i la seva possibilitat de sortir de la misèria és ajuntar-se amb un grup de delinqüents que comencen amb petits furts per acabar protagonitzant alguns fets delictius d’una certa magnitud. I una de les accions els porta a generar un salt en la trama i fa confluir els protagonistes en el fatídic succés amb que s’iniciava la narració.

La història té també altres protagonistes necessaris per arrodonir la narració i donar-li més interès i històries col·laterals.

El llibre té un bon ritme narratiu i per tant és llegeix bé, amb interès ja que l’autor sap combinar els fets, la descripció dels personatges i dels diversos ambients de manera que fa créixer la voluntat de seguir llegint.

Sembla que la novel·la es basa en algun fet reals, però hi ha molta documentació al darrera i un coneixement extraordinari dels ambients socials diversos que es donaven en la Barcelona dels anys setanta, és també la combinació d’aspectes diversos històries d’amor i desamor, gelosia destructiva, infidelitats intuïdes i reconciliacions, vicis socials, barreja i interacció entre classes socials, innocència i violència inútil. Una combinació d’aquests elements humans que fan que la novel·la ben estructurada es llegeixi amb facilitat. 

La combinació de crim, passió i secrets familiars si està ben escrit, molt documentada, ambientada històricament amb encert i amb un ritme adequat et porten a una lectura entretinguda.

Nada sucede la víspera
Chufo Llorens
Editorial Grijalbo
Barcelona, 2024