Congo

Vuillard s'acosta el màxim possible a les interioritats de fets històrics, de moments transcendents pel futur del món i els dissecciona amb habilitat buscant la condició i intervenció humana. Aquí a Congo busca escenificar alguns elements interns de naixement de l'època colonial europea per denunciar les falles de la nostra modernitat.

Vuillard en altres obres s’ha acostat a moments que van canviar el món, així entre altres llibre trobem “L’ordre del dia” on narra la invasió d’Alemanya a Àustria, “14 de juliol”, amb la revolució francesa viscuda per alguns dels seus protagonistes, “La batalla d’occident” amb l’esclat de la primera guerra mundial, “Una sortida honorable” on recrea la possible sortida de la guerra de França i Indoxina... En tots ells els protagonistes s’endinsen en la història, es busca des de dintre dels escenaris, d’aquells detalls que segurament no entrarien en el marc de la història però es produeixen. Alguns del protagonistes reviuen els moments històrics en que va estar involucrats.

En aquesta història, Vuillard ens parla de la reunió, el 15 de novembre de 1884, a Berlín, per iniciativa de Bismarck, dels principals països colonials de l'època per discutir les condicions més favorables per a l'establiment del "lliure comerç" a Àfrica, és a dir el repartiment de les riqueses. Però la realitat és una altra. La riquesa a repartir entre les nacions es pot valorar en nombre de morts, de països colonitzats, d’espolis generalitzats, de deportacions i exterminis. Les batalles desiguals entre els nadius i els conqueridors, la pólvora que corre va paral·lela amb els brindis entre els polítics europeus, els banquers i diplomàtics de les grans potències. El progrés, la prosperitat de les nacions europees es fonamenta en la destrucció i els genocides en els països africans que es reparteixen entre ells.  

Éric Vuillard (4 de maig de 1968, Lió) és un escriptor francès.Vuillard va néixer en una família acomodada d'arrels francoalemanyes. Es va criar a Lió, on el seu pare era un cirurgià d'èxit. Quan era un adolescent, els seus progenitors van decidir abandonar-lo tot i marxar-se a viure a un poble dels Alps. Durant aquesta crisi familiar, Vuillard va viatjar com motxilero per Espanya, Portugal i el nord d'Àfrica.

De retorn a França, es va doctorar amb brillantor en Filosofia i Antropologia, sota la direcció del filòsof Jacques Derrida. En 2008, va dirigir una pel·lícula, Mateo Falcone, adaptació d'un conte de Prosper Mérimée. En 2009, després de publicar diversos llibres de poesia, va publicar la novel·la èpica Conqueridors sobre la conquesta de l'Imperi Inca per Pizarro.

A partir d'aquest llibre, va trobar la seva veu com a narrador mitjançant l'escriptura de novel·les històriques de no ficció, recollint diversos fets crucials de la història de la humanitat de manera molt personal. Així Congo, sobre la colonització europea d'Àfrica; La batalla d'Occident sobre la I Guerra Mundial; Una sortida honrosa sobre la Guerra de la Indoxina; o La guerra dels pobres, sobre les revoltes populars en l'Edat Moderna.

L'ordre del dia, un llibre sobre la complicitat de la classe alta alemanya amb el nazisme, va rebre el Premi Goncourt en 2017. Escriu Vuillard al començament de la seva narració: "Els francesos estaven avorrits, els anglesos estaven avorrits, els belgues estaven avorrits, els alemanys, els portuguesos i molts altres governs d'Europa estaven avorrits. I en aquest ambient d'avorriment pútrid, les grans potències van decidir anar a la recerca del tresor”. I el tresor es va repartir en la conferència de Berlin de l’any 1884 convocada per Bismarck. Diplomàtics del països europeus es troben entre grans dinars i jornades d’esbargiment als casinos, jornades de descans amb l’objectiu de repartir-se l’Àfrica. Vuillard s’acosta als ambaixadors, diplomàtics i banquers que hi participen i en ells descriu amb retrats sens cap mena de pietat, com el que són, uns depredadors a punt de saltar damunt la presa. I aquesta presa és Àfrica, territori encara desconegut, fixar unes fronteres on cada país pugues explotar el territori. Llegim les explicacions que fa l’explorador Stanley que els descriu el curs del riu Congo com una terra de gran contrastos i de gran bellesa. En aquest context gairebé de subhasta sorgirà el Congo com una colònia de Bèlgica, o potser millor, com uns extens terrenys propietat particular del rei del belgues, Leopold II, que el va dedicar a espai pels seus negocis i per explotar les riqueses per engruixir del seu patrimoni particular i deixant el territori devastat, amb algunes infraestructures, això sí, però només aquelles que servissin per poder perpetrar l’espoli amb més facilitat. Leopold II ho va convertir en la seva “finca” i va enviar a diversos personatges per explorar i explotar, així el llibre va presentant alguns d’aquest protagonistes. Lemaire, un militar enviat a explorar el curs del riu que es dedica a cremar tots els poblats que troba i a eliminar molts dels nadius. Més endavant pren protagonisme Léon Fiévez que es va distingir per tallar les mans de nens i homes per evitar que prenguessin armes i comença l’explotació salvatge del cautxú. O els germans Goffinet que van racionalitzar i planificar explotacions i negocis... I encara més personatges tèrbols i foscos tots a les ordres del Rei per eixamplar el seu domini i el seu negoci.

Vuillard va seguint els personatges i posant també de relleu les atrocitat que es van consumant a mesura que s’avança en la colonització.  

En el llibre, un cop més, l’autor ressegueix la història fent-ne una relectura i apropant-nos als protagonistes. No és ben bé una novel·la ja que es mou ambiguament entre el reportatge, la història i la ficció però amb un resultat prou interessant per la denúncia del colonialisme i pel que va significar per una Europa que va tenir un paper clau en els estralls sobre l’Àfrica.

Congo
Eric Vuillard
Traducció de Jordi Martín
Col·lecció El Balanci
Edicions 62
Barcelona, setembre 2024