Sàhara Occidental: Una causa oblidada

A només 1.500 quilòmetres del sud d’Espanya i d’Europa es troba el Sàhara Occidental, situat a la vora de l’Atlàntic i a l’extrem occidental del desert del Sàhara. Malgrat ser un territori amb una identitat pròpia, avui gran part es troba sota el control repressiu del Marroc.

A causa d’aquesta ocupació, més de 180.000 persones -el doble de la població de Vilanova i la Geltrú, per posar un exemple- viuen fora del seu territori, refugiades als camps de Tinduf, a Algèria. Les seves llars són cases de tova o jaimes de tela, sovint sense accés a aigua corrent ni electricitat. Aquest exili forçat va començar el 1975, quan Espanya, fins aleshores potència administradora del territori, va cedir-lo al Marroc i a Mauritània. Poc després, Mauritània es va retirar i el Marroc va assumir el control total, iniciant així un conflicte armat.

L’any 1976, el govern espanyol va comunicar a l’ONU que finalitzava la seva presència i responsabilitat sobre el Sàhara Occidental, deixant el poble sahrauí abandonat a la seva sort, tot i que aquest ja havia manifestat clarament la seva voluntat de constituir-se com a un estat independent.

Un conflicte ignorat

Mentre els mitjans informen sobre altres guerres i crisis humanitàries, el Sàhara Occidental ha caigut en l’oblit. Tot i això, nombroses resolucions de l’ONU —com la 1514 (XV) de 1960, la 1541 (XV) de 1960 i la 2625 (XXV) de 1970— estableixen que la solució al conflicte passa per l’exercici del dret d’autodeterminació del poble sahrauí mitjançant un referèndum. Aquest referèndum, que hauria de decidir entre la independència o l’annexió al Marroc, ha estat sistemàticament bloquejat per la negativa marroquina i la inacció internacional.

Les violacions de drets humans al Sàhara Occidental són una realitat silenciada. No hi ha observadors internacionals, ni es permet l’entrada de periodistes, advocats, activistes o polítics. Tot i això, el poble sahrauí continua resistint. Com a resposta als atacs i bombardejos marroquins, va sorgir el Frente Polisario, un moviment independentista que lluita per l’autodeterminació. Precisament, un 27 de febrer de fa 49 anys, aquest moviment va proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), avui reconeguda per més de 80 països.

Un compromís municipal amb la causa sahrauí

Avui és un dia clau per reafirmar el compromís amb el poble sahrauí. Per aquest motiu, a Vilanova i la Geltrú, hissem la seva bandera al balcó de l’Ajuntament i impulsem projectes de cooperació i solidaritat.

Des de la Regidoria de Cooperació i Agermanaments, el 7 de novembre del 2024 es va formalitzar l’agermanament amb la Daira de Tichla, a la Wilaya d'Auserd. Aquest és un primer pas per desenvolupar iniciatives culturals, educatives, mediambientals i sanitàries, així com per defensar els drets humans en les zones ocupades. A més, continuem col·laborant amb el programa Vacances en Pau, que permet que infants dels camps de refugiats passin l’estiu amb famílies vilanovines.

Seguirem promovent accions de suport, com la participació en la Sahara Marathon o l’organització de xerrades amb defensors dels drets humans, com la recent visita del raper i refugiat Yslem, Hijo del Desierto.

No podem callar

És el moment d’hissar la bandera sahrauí a cada municipi i de recordar al govern espanyol la seva responsabilitat històrica. Cal pressionar la comunitat internacional perquè es trobi una solució pacífica abans que altres actors, com ja va fer Donald Trump el 2020 donant suport al Marroc, posin en risc encara més el futur del poble sahrauí.

El Sàhara Occidental no ha de caure en l’oblit.

Míriam Pérez. Regidora de Cooperació i Agermanaments de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.