Papasseit per als infants

“I soc infant encara, i no puc fer-ne esment”

Joan Salvat-Papasseit

El curador d’aquest recull, en Pere Martí i Bertran, considera que “ha estat molt poc estudiada i ben poc divulgada” i, amb la intenció de donar-la a conèixer, ens presenta aquesta esplèndida edició, un dels darrers fruits del centenari de l’autor (1894-1924).

Més enllà dels poemes que han aparegut en antologies per a nens, Martí afirma que l’obra pròpiament adreçada a ells és la que el mateix autor va publicar a la revista infantil La Mainada (1921-1923), publicació d’arrels catalanistes, catòliques i noucentistes que pretenia “fer catalans bons”. Consisteix en un recull de proses poètiques que van aparèixer en diferents lliuraments sota els epígrafs “Els nens de la meva escala” i “Dites d’infant” més dos poemes esparsos: “Pantalons llargs!” i “Quan soc a casa”.

I què hi trobem en aquestes proses? Doncs petites anècdotes protagonitzades pels suposats petits veïns del poeta. La majoria estan centrades en la seva filla Salometa, una nena de només vint-i-vuit mesos, però que ja ha après moltes coses i mostra el seu caràcter: “no vol que res li facin, sinó que ho vol fer sola”. A d’altres històries apareix una variada mostra de personatges infantils: l’August, en Lluís, en Ricarditu (rebatejat com a Ricardet), en Miquelet, l’Anna Maria... tots de menys de 6 anys, cadascun amb la seva personalitat pròpia. També hi apareix una nena castellana a qui la Salometa no entén perquè, com diu el narrador, “a vint-i-nou mesos no hi ha cap català que entengui l’espanyol” (comentari, per cert, modificat en edicions posteriors, no se sap si per censura o autocorrecció política).

Papasseit usa un llenguatge col·loquial quan imita la parla dels més petits (...tota tola, he fet!, tota tola!), però, com a narrador, mostra un to juganer i poètic, marca de la casa (“feia una lluna plena que semblava un mirall de serafins”). A “Dites d’infant” el protagonisme és ja només per a les dues filletes: la Salometa, ara amb quatre anys, i la Núria, de quinze mesos. S’hi respira l’ambient familiar -la mare hi apareix també- i, sovint, comentant les trapelleries de les nenes, Papasseit deixa anar alguna reflexió vital: “aprèn, amb llagrimetes que oblida fàcilment, com totes les victòries costen un xic de lluita”.

Els dos poemes que acompanyen el recull beuen també d’aquest to enyoradís de la infantesa. És inevitable pensar com deuria viure el poeta aquesta innocència infantil al costat de la duresa de la vida adulta. Diu a “Pantalons llargs!”: “Si ara jugués a córrer, què diria la gent?” A “Quan soc a casa” trobem un bocí de la placidesa familiar: “Al ballmanetes les dues hi són, / la meva falda no els hi faci gelos”. De ben segur devia ser un bàlsam preciós per a la malaltia que l’anava encerclant.

A l’apèndix,“per desfer equívocs”, Martí inclou una altra prosa sobre “Els nens...”. No és de Salvat sinó de Pere Pujol Casademunt, un col·laborador de La Mainada que la va dedicar al poeta.

El llibre s’acaba amb un epíleg molt ben documentat on Pere Martí situa aquests textos en el conjunt de l’obra salvatiana, alhora que aprofita per a aclarir alguns malentesos d’edicions anteriors.

Una menció especial mereixen les esplèndides il·lustracions de Maria Espluga, dinàmiques, expressives i plenes de detalls de l’època, jugant amb les ombres en un fons blanc que destaca encara més les imatges.

En resum, en Pere Martí i El Cep i la Nansa ens presenten una edició preciosa i de qualitat amb què es fixa definitivament l’obra infantil de Salvat-Papasseit.

Títol : Joan Salvat-Papasseit Obra literària infantil
Autor: Edició a cura de Pere Martí i Bertran
Il·lustracions: Maria Espluga
Editorial:  El Cep i la Nansa
Lloc i any d’edició: Vilanova i la Geltrú, 2024
Nombre pàg.: 52