Exhibició o protecció

Ens va costar creure’ns el que vèiem.

Ens vam refregar els ulls un parell de vegades, no fos cas que les lleganyes ens distorsionessin la mirada.

Vam haver de llegir diverses vegades el text per constatar el que vèiem. Sí,  junt amb l’escut de la Vilafranca del Penedès s’han encongit las paraules per acabar donant-t’hi un to provocatiu i alhora de protecció ja que segons la llarga tradició el fal·lus, el “pene” té aquestes virtuts.

Hi ha una llarga tradició de que la representació dels atributs masculins han tingut un cert protagonisme en la historia. És més, el fal·lus fins i tot havia esdevingut un símbol religiós que se suposava que protegia de les forces que d’alguna manera volguessin fer mal.

Sembla que els antics romans eren molt supersticiosos i el signe del fal·lus era usat de manera comuna com element protector amb petits amulets que oferien una protecció més o menys potent en funció de la circumstància i el moment. Ho portaven en forma de collars, anells, joies… I també hi havia multitud d’objectes com làmpades, vaixelles o les potes de les taules, per protegir també les llars.

També era un signe de desafiament com ara aixecar el dit del mig de la ma de manera que representés una mena d’erecció, però sembla que també protegia, sense tenir cap mena de connotació eròtica o sexual.

I encara es trobaven fal·lus pintats i esculpits en les parets, murs i portes de les cases i també a les muralles, junt a la porta d’entrada a les ciutats. Així mateix hi ha la teoria que les imatges del fal·lus era una manera de desafiar als enemics quan aquets assetjaven una ciutat. A les ruïnes d’Empúries, en dues de les portes, n’hi ha d’esculpits amb la doble invocació, la de protecció dels bens i ciutadans del recinte i per altra banda com una mostra de potència davant l’enemic. Una mostra de desafiament i de considerar-se superiors a qui pretén fer-nos mal o batallar amb nosaltres.

Hi ha mil expressions més o imatges en que l’exhibició del fal·lus bé a ser una mena de mostra del masclisme més ranci.

I hem vist de tot. Fins i tot unes llaminadures amb forma de fal·lus i també s’han mantingut determinades escenes que intenten situar en l’actualitat en voler reproduir en algunes mascarades de Carnaval les anomenades fal·lofòries, que organitzaven els grecs, festes del culte a Dionís en les quals hom portava processionalment representacions del fal·lus. 

En fi tot plegat amb un cert regust masclista ara, com hem dit ja, i només ens faltava veure el tarambana, condemnat per agressió sexual, del Rubiales que en una celebració s’agafava els testicles en senyal de desafiament. Desafiant i provocant tot dient que celebrava la victòria de la selecció espanyola femenina en el campionat del món. En fi que hi farem, de cretins n’hi ha arreu.

Per això ens ha estranyat que a la Senyora Vila com els hi agrada definir-se als vilafranquins de tota la vida, veure aquest panell ubicat en un pavelló d’esports “Vilafra del Pene”. O be l’operari que col·locava els cartells no se’n va adonar del que feia o era un catxondo i va veure l’ocasió de fer una “brometa” jugant amb les paraules o senzillament està fet expressament i és una mostra d’un desafiament als equips que juguin contra els vilafranquins o vilafranquines a l’estil dels fal·lus esculpits a Empúries per espantar i atemorir els adversaris, per “acollonir” els equips que juguin contar els amfitrions vilafranquins.

Sigui la raó que sigui no fa per una Senyora Vila tenir a la vista de tothom aquest cartell al mig d’un pavelló.

No fa pel “senyoriu” habitual dels vilanovins, ui no, vilafranquins, del nostre barri de muntanya.

Ja sabem que i ens ho refregat moltes vegades que són els millors en moltes coses, que són capital, i per això encara és més estrany que facin ostentacions poc elegants com la que veiem en la foto “Vilafra del pene”.

Però coses més inversemblants s‘han vist.

Però diguem-ho clar no fa pel to distingit gairebé versallescs que acostumen a usar els “senyors” de Vilafranca.

Durant molts anys com ens recordava el Carnestoltes fa uns anys

Vilanova, Vilanova

Qui t’ha vist i qui et veu ara

Abans eres qui manava...

Ara Vilafranca t’envia la merda

I vet aquí que ara ens volen acoquinar fen ostentacions fal·locràtiques.

Res ens atemorirà, sempre amunt!!. Això. Ben amunt!!

P.S.

Aquí en mig del Carnaval els de la Unió van plantar els seu cartell sota la xemeneia, una metàfora d’un fal·lus vilanoví.

Algú va preguntar -És la cigala dels Ganeta?.

Ja es veu els del barri de baix anem de cara i sense masses embuts.