Canviar l’hora, una presa de pèl

Amb arguments inconsistents i mots rebuscats, pretenen vendre'ns la moto que s’hi guanya molt, pel que fa a estalvi energètic. Penso que -com en tantes altres coses- ens aixequen el coll de la camisa. Bla, bla, bla!.

Per a reduir despeses, bé podria rebaixar-se el propi sou la classe política. Limitar a mínims l’estol immens d’assessors “endollats” amb pagues esgarrifoses. Carregar-se el parc mòbil de vehicles oficials que els fan de taxi, a tort i a dret. Eliminar la Cambra del Senat -no serveix per a res- i reduir el nombre de diputats dels 18 Parlaments a la meitat. Al cap i a la fi, pel que fan i l’espectacle que donen, tant és!.

Ens enreden adduint l’objectiu que adapten l’horari laboral a les hores de sol per estalviar costos. Amb aquesta mesura, recuperem allò que en diríem l’hora “oficial”: anar una hora per davant del temps que marca el meridià de Greenwich. Per a mi, el millor horari és el dels pagesos. El de tota la vida.

Aquest trasbals afecta, sobretot, la mainada, la gent que té patologies i les mascotes. S’alteren els bioritmes normals, tot i que -passats pocs dies- l’organisme fa per adaptar-s’hi. Teòricament, els qui es consideren "experts" ens diuen que hi haurà més simbiosi entre llum natural i ritme actiu de la majoria de ciutadans. Jo no m'ho crec. Pel matí, tindrem més claror, però força menys als capvespres. Em pregunto si, en l’àmbit de la salut, la mesura genera un benefici efectiu.

Entabanar-nos amb un estalvi suposat del 5% a les llars -per ara, ningú no m’ha explicat la fórmula que ho quantifica en 300 milions d’euros- em destirota. Sóc escèptic en un país que tiba de beta i no importa multiplicar exponencialment el deute públic (que ultrapassa el 100% del PIB).

Estalviar no equival, tan sols, a guardar. Que demostrin que saben gastar: assignatura que no practiquen. Vivim en la cultura del desgavell i el “campi que pugui”. Al cap i a la fi, no és cap ganga. Només ho és si realment la necessites. En cas contrari, la resta són pamplines. Va essent hora que diguem les coses pel seu nom. Si els cou sentir-ho, que es gratin!.