S’hi amaga una gran firma?

De tant en tant llegeixes o escoltes notícies que et generen un cert desassossec i també, en ocasions, una certa incredulitat. No tot el que sentim o llegim no ho hem de donar per bo o, crèduls com són, per principis donem  validesa a la informació.

Vet aquí que aquesta darrera setmana ha estat notícia i comentada abastament la descoberta d’una obra pictòrica de Vincent van Gogh. Sí, encara en ocasions van sortint possible obres que han de ser validades i sotmeses a un escrutini llarg i complex per part dels experts i especialistes. Del seu parer depèn de que es cobrin milions o senzillament tonem a penjar el quadre i santes pasqües i tal dia farà un any.

Sembla que en venda d’aquestes que diuen de “garatge” als EEUU a Minnesota, concretament quan aprofiten a posar a la venda tot allò que sobra a la casa, que fa nosa, vaja com una mena de subhasta de ”pongos”. Es tracta de liquidar tot allò que fa nosa i si es pot guanyar algun caleró doncs aprofitar l’oportunitat.

En una d’aquestes vendes, doncs, un col·leccionista anònim va comprar un quadre per menys de 50 dòlars. Jo us podeu imaginar potser com el quadre que veiem a la fotografia, deixat de la ma del propietari. Però resulta que aquest quadre de la venda americana ni més ni menys podria ser una obra de  Vincent van Gogh. El quadre és el retrat d’un pescador, és una pintura titulada "Elimar” que es pot considerar que és una pintura perduda durant més d'un segle. Algun experts afirmen que Elimar, és una de les seves “traduccions” (Van Gogh va tenir una etapa en què s'inspirava en les obres dels seus artistes preferits. Van Gogh no els anomenava "còpies" ni "interpretacions" sinó "traduccions". Si bé el seu principal inspirador va ser Millet (21 obres), també va "traduir" al seu llenguatge altres grans pintors) i el seu preu podria arribar al 15 milions de dòlars, vaja, un negoci rodó de veritat. LMI Group International va publicar un informe de 458 pàgines en què afirmava que "Elimar" podria haver estat pintat entre maig de 1889 i maig de 1890. Aquest període correspon al període durant el qual Van Gogh va pintar obres mestres com "Els lliris" i "La nit estrellada".

Tot i això, el Museu Van Gogh es manté inflexible en la negació de l’autoria de l’obra. Han examinat del dret i del revés, per la dreta i per l’esquerra, vaja d’una manera detallada el quadre i afirmen amb certesa que no es tracta d'un Van Gogh autèntic. El seu procés d'autenticació és reconegut pel rigor i la intransigència, i rebutja el 99% de les 200 sol·licituds de subvenció que reben anualment.

Amb tota aquesta informació i encara impactat pel seu contingut em trobo passejant pel carrer i trobo al costat d’un portal el quadre immortalitzat a la foto. Us podeu imaginar que em salten les alarmes i em sonen les sirenes per estar atents, a l’aguait... Pot ser un altre Van Gogh o alguna obra d’algun altre gran pintor.

Tot i mirar a banda i banda no goso agafar la pintura i marxar. Penso que potser algú se l’ha deixat en un trasllat de mobles i altres endimaris, també podria ser que la volgués llençar, treure’l de la paret on estava penjat i/o  deixar-lo a l’abast del públic en general pel seu gaudi.

Segueixo el camí però m’ho repenso i torno al lloc i, el que era lògic que passes ha passat, el quadre ja no hi és. Algú s‘ha m’ha avançat i me l’ha “pispat”. Han volat potser 15 milions d’euros, pel cap baix, amb una mica de sort.

Ara només faltaria que d’aquí un dies llegir que s’ha trobat un quadre d’un gran pintor abandonat en un carrer de Vilanova.

Ja no em queden cabells del contrari me’ls estiraria amb violència i constància per la meva cagada...

Però de moment no he sentit ni llegit res... tranquil!.