Quan la nit mata al dia

Aquest llibre, que ara reedita l’editorial La Clandestina en la seva col·lecció Crims.Cat, va ser publicat inicialment per La Magrana a l’any 2011 i va obtenir el premi Crims de Tinta. Aquest llibre forma part amb altres títols del mateix autor Abans del silenci, Ginesta per als morts, Mor de serps un conjunt d’obres que es situen en terres de l’Empordà i barregen la història, la guerra i la postguerra amb elements clàssics de la novel·la negra. Una hàbil combinació en el cas de Vehí que situa els seus personatges al límit i alhora coneixem la grisor de la ciutat, en aquest cas Figueres, que encara pateix les conseqüències de la guerra civil tot i que ja s’hagi anat suavitzant la repressió del franquisme però sempre queda algun element que fa tornar a reviure les situacions complicades que molta gent va haver de viure en aquell període tràgic de la guerra i d’una postguerra encara molt fosca.

Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958-2013), doctor en Història, va compaginar la seva tasca professional com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització. Autor de nombrosos llibres d’història i de divulgació, com a novel·lista de gènere negre és un dels referents de la novel·la negra en català amb títols com Abans del silenci (Pagès Editors, 2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres, Quan la nit mata el dia (La Magrana, 2011), guanyadora del Premi Crims de Tinta 2011, i, dins la col·lecció «crims.cat», Torn de nit. Un vodevil negre i policial a l’empordanesa (Alrevés, 2012) i Remor de serps (Alrevés, 2013).

En aquesta narració barreja amb molta destresa i habilitat, fets històrics que van succeint en la ciutat empordanesa on comencen a destacar algunes accions vinculades al catalanisme amb la narració dels fets clarament emmarcats amb el que és la novel·la negra.

Els fets es desenvolupen a l’any 1958. Figueres, una ciutat propera a la frontera francesa, i per tant procliu a determinades activitats de contraban i estraperlo però també d’infiltració de resistents republicans, bàsicament anarquistes que venint del país veí volien arribar fins a Barcelona. I Figueres era una parada obligatòria. Això ho sabia la policia que vetllava per evitar el pas d’aquest resistents, mentre en el tema de contraban hi havia una actitud molt més laxa i fins i tot connivència amb els contrabandistes per guanyar-se un sobresou.

En aquets marc es trobat mort al seu llit mig nu el delegat de la Falange a Figueres. Algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li han lligat un cinturó al coll. Fet inimaginable. El comissari en cap tem que aquets fet aixequi massa polseguera i d’acord amb les autoritats del moment decideixen tapar-ho, i que el temps faci caure en l’oblit al personatge en qüestió. Un falangista i arribista, Juan Antonio Hinojosa. El pis, a més, és ple d'abastiments de tota mena fruit de la corrupció i l’estraperlo que contrasten amb la penúria del carrer. Des de Madrid es mana silenci sobre l'assumpte i el Comissari, ocupat en escriure el pregó de les festes del seu poble amb versos, encarrega els inspectors Iríbar, de la Brigada d'Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, que treballin el cas. Els dos policies tenen punts de vista molt distanciats: es tracta d'un cas polític, econòmic, passional o d'una venjança?.

Comença la investigació l’inspector Iríbar que intenta trobar a la casa del mort alguna pista que el condueixi als motius del seu assassinat, però es troba que l’habitatge ha estat buidat de tot allò que podria ser objecte d’investigació. La brigada social i la falange intenten suprimir proves de la xarxa de corrupció que tenen muntada. No obstat Iríbar troba un petita medalla que creu reconèixer, és la que portava la Glòria una vídua amb qui ha establert una relació amorosa, una relació aparentment clandestina ja que ella és la vídua a d’un represaliat republicà i encara no creuen que sigui el moment de sortir a la llum com a parella.

Aquets fet commociona a Iríbar que intenta saber què hi feia la medalla en aquell lloc. Mentre va seguint pistes de possibles motius de perquè han mort al cap de Falange, possibles sospitosos n’hi ha, i molts, ja que Hinojosa havia estat un autèntic repressor, botxí i aprofitat, exigint a molta gent preus amb costos personals molt alts per fer alguna gestió a favor del presos i detinguts.

Personatge sinistre no té les simpaties de ningú però això no treu que es dediqui a la seva tasca d’informació i repressió mentre o compagina amb el contraban i l’estraperlo. Una viva imatge de l’Espanya oficial d’aquell moment. El llibre és també un magnífic retrat de la Figueres del franquisme on comença a ressorgir alguna activitat amb català que porta de corcoll a l’inspector Lopera de la “social” que veu en cada expressió en llengua catalana la infiltració dels comunistes o anarquistes els seus dimonis particulars.

La novel·la ens mostra els dos policies, dos personatges afins al règim naturalment però amb una visió de la feina i de la vida  completament diferent,

Carlos Iríbar és una persona amb estudis va llegir la seva tesi universitària en filosofia just al començament de la guerra civil, entra a Figueres com oficial dels carlins i ja s’hi quedà. No vol quedar-se ancorat en el passat i vol anar oblidant els episodis més foscos que va viure a la guerra civil sense sentir ni odi ni rancúnia. Per altra banda l’inspector Lopera demostra un odi extrem contra tot allò que fa olor a català o catalanisme i l’únic que l’interessa és la repressió contra les incipients mostres de catalanisme i, clar, és enriquir-se aprofitant la seva posició de poder, igual que feia Hinojosa.

La investigació es centra entre la professionalitat d’Iribar que pretén resoldre el cas i trobar els culpables mentre que Lopera vol tapar el fets i, si de cas, culpar els rojos dels fets.

El marc de fons de la historia és el d’una postguerra complicada en una ciutat com Figueres on pesa encara el record de la repressió i encara el racionament, la gana, la desesperació, la misèria i la por són el dia a dia de la seva població que malda per sortit de tanta grisor. 

Una definició completa i ben documentada de l’època: la persecució de qualsevol acte que fos en llengua catalana, el record de les humiliacions i vexacions que van patir els ‘perdedors’ als qual se’ls procura tenir sempre continguts i sense possibilitat encara de fer una vida “normal”. Es mostra també l’abús de poder dels dirigents del bàndol guanyador, els enfrontaments entre el falangisme i el franquisme que vol deixar anar llast ideològic vinculat al feixisme… En fi. Les complicades relacions entre les persones que pertanyien a bàndols diferents.…

I un dels punts claus de la narració és una innocent, però complicadíssima, història d’amor que mostra perfectament la separació entre els vencedors i perdedors de la guerra. La història entre la Glòria i el Carlos Iribar és també una mostra de la voluntat de normalització de la vida de molta gent després de la guerra.

Una bona mostra de novel·la negra que agafa la historia de la repressió franquista com un marc perfecte per la trama criminal, amb giragonses finals interessants i sorprenents.

Quan la nit mata al dia
Agustí Vehí
Crims, cat. Clandestina editorial
Barcelona 2023