La qüestió de la clau

El primer el protagonitzen els ocupes de la plaça de l’Assumpció. Per començar aclariré que conec les idees del moviment ocupa i respecto les seves propostes d’un model de relació econòmic i social diferent. Per continuar aclariré que els ocupes de la plaça de l’Assumpció no són gent d’idees, són, bàsicament, lladres, lladres dels que roben. La qüestió és que el propietari de la casa ocupada intenta, desesperat, entrar-hi i es troba amb un impediment del tot imprevist i és que els ocupes truquen els mossos. Els mossos es veuen obligats a protegir els “drets” que les llacunes legals atorguen als ocupes. El propietari de la casa te la clau. La clau, a banda d’un objecte, es un símbol d’una propietat que atorga uns deures i uns drets. No cal dir que els mossos ni protegeixen ni poden protegir els drets de la clau. Els ocupes poden continuar espoliant l’interior de la casa tranquil•lament.

L’altre fet es produeix a Ribes i les protagonitzen un col•lectiu radicalment diferent. Els components de l’Ampa de l’IES Montgròs, cansats del tracte i de les falses promeses del la Conselleria d’Educació pel que fa a la construcció del nou edifici decideixen fer una tancada al centre. L’Ampa te clau del centre, formen part de l’estructura organitzativa i tenen funcions, drets i deures allà dintre. Quan intenten obrir la porta del centre amb la seva clau es troben els mossos que han rebut instruccions d’impedir-ho. Els mossos protegeixen els drets del denunciant, que els te, en detriment dels drets de l’Ampa i la seva clau, que també en tenen començant pel dret de lliure expressió.

Ja se sap que la feina dels mossos és dura però d’aquí a que es vegin obligats a defensar posicions absurdes i totalment fora de la lògica del carrer, per molt que estiguin dins de la lògica d’una legalitat plena d’esquerdes, hi ha un bon tros.

Mals temps per al sentit comú. Ah i si teniu una clau no l’ensenyeu, emboliqueu-la amb paper i digueu que és per a consum propi.