Un volcà contra tots

Si no fos pels drames humans que hi ha al darrera, fora gairebé divertit analitzar fins a quin punt som vulnerables. El volcà Eyjafjalla és un volcà vulgar, un dels molts que entapissen Islandia, un dels milers que constitueixen la gran zona de trencament del centre del Atlàntic, la dita Dorsal centro-oceànica, una cadena inacabable de efusions volcàniques al llarg d’una línia d’inestabilitat que va trencar en el seu dia i va anar separant lentament el continent americà del europeu, per dir-ho en termes geològics: la placa nord-americana de la placa eurasiàtica. Una erupció menor, rés a veure amb la apocalíptica erupció del Krakatoa o fins i tot amb la del Pinatubo. I tot i així, el daltabaix econòmic i social sembla esfereïdor.

Què ens està passant?

Es bastant senzill: el nostre meravellós model econòmic, el nostre intocable estat del benestar ha arribat a oblidar el substrat físic en el que es desenvolupa la nostra existència. El nostre progrés fa molts anys que ha deixat de banda el medi natural. La dinàmica de l’escorça terrestre fa milions d’anys que és molt semblant. Avui dia la litosfera segueix esllavissant-se sobre la asthenosfera, Amèrica i Europa segueixen separant-se, la serralada de l’Himàlaia segueix pujant. La velocitat d’aquests processos és de l’ordre dels cms/any, mentre la velocitat del nostre consum, del nostre creixement econòmic és exponencial. La nostra vulnerabilitat augmenta en relació directa amb el nostre suposat progrés. Fa 60 milions d’anys, els dinosaures eren aparentment els reis de la Terra, i els mamífers eren de la mida d’un conill. Quan es va produir un fet catastròfic, els dinosaures van desaparèixer, els mamífers van sobreviure i els organismes inferiors no se’n van ni donar compte. Si els dinosaures no haguessin desaparegut, els mamífers no haurien evolucionat i nosaltres no existiríem.

A nivell d’intel•ligència per sobreviure no estem gaire més evolucionats que els dinosaures. Seguim oblidant el medi natural, consumint compulsivament energia i recursos que ja no tenim. Perquè? No ho sabem massa bé. En la majoria de vols avortats pel volcà hi viatjaven gent jove, potser turistes del model Salouparty. Surt molt barat emborratxar-se a l’altra banda del planeta en un avió que omple de CO2 l’estratosfera, allà on fa més mal.