Lídia Santos parla de l’Estatut de Catalunya a Vilanova

Mila Arcarons, Diputada del PSC, ha presentat l’acte fent una referència al procés de defensa de l’Estatut i al recurs que va presentar el PP recordant que els “dirigents del PP van posicionar-se en contra sota l’argument de que Espanya es trencava”. Un procés que s’ha reforçat recentment amb la resolució en defensa de l’Estatut aprovada fa uns dies al Parlament de Catalunya per part de tots els grups parlamentaris excepte el PP i Ciutadans , una resolució que ha estat molt criticada.

Lídia Santos ha destacat el procés d’elaboració i tramitació del recurs contra l’Estatut de Catalunya al llarg dels darrers 4 anys, destacant el paper de lideratge del PSC en aquesta defensa. Un Estatut que segons Santos, s’ha desplegat amb l’aprovació de 32 lleis, algunes d’estructura institucional i d’altres que tenen una transcendència i efectes per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania: lleis com la de Serveis Socials, de la Salut Pública, pel Dret a l’Habitatge, d’Educació o la d’Acolllida d’Immigrants i transferències de competències com la Inspecció de Treball, l’Ordenació del Litoral o les Rodalies, traspàs que ningú havia plantejat fins al moment, a més de la millora del finançament de Catalunya.

Lídia Santos s’ha referit al paper actual del Tribunal Constitucional que ha de resoldre la Sentència de l’Estatut, amb 4 membres que han acabat el seu mandat i amb un altre recusat i amb el rerefons d’una “doctrina de reinterpretació de la Constitució en clau involucionista i amb una visió centralista, per tal de canviar el pacte constitucional”.

Per això Santos recorda que l’Estatut implica un “desenvolupament en clau federalista de la Constitució” que ha recordat que és també catalana, per les aportacions dels seus ponents Jordi Solé Tura i Miquel Roca; Santos recorda que l’Estatut de Catalunya és fruit del pacte polític originari de la Constitució i del pacte de l’any 2006. També s’ha referit a que el PP ha assumit a l’Estatut d’Andalusia fins a 48 articles que ha recorregut a l’Estatut català i que tenen un redactat similar, també inclosos en Estatuts com el valencià o el balear.