Contrataquem?

El “perill groc” s’anava diluint progressivament per la seva admiració i veneració del nostre model econòmic…fins que el capitalisme va decidir desinhibir-se, treure’s la careta i adoptar el qualificatiu de “salvatge”. La globalització, en deien. Així doncs el capitalisme productiu va passar a millor vida, un cop reemplaçat pel capitalisme especulatiu, almenys en aquesta part del món que ens ha tocat viure.

Si, és clar, va caldre inventar-se un nou enemic exterior (l’islamisme, l’eix del mal, el terrorisme,…) però en realitat es tractava d’ampliar el negoci, de fer més hegemònica la fe capitalista, ja gairebé convertida en teologia.

Actualment una frase corre en boca de tothom: constant atacs especuladors dels mercats financers.

És a dir que, un cop derrotades o controlades totes les alternatives ideològiques possibles, ja tenim l’enemic a dins de casa!

No es tracta d’un virus procedent de l’exterior, no. En realitat el sistema capitalista s’auto-ataca, té tendències suïcides i pretén autodestruir-se en una mena de guerra civil econòmica.

No ens l’havien explicat encara aquesta patologia. En coneixíem d’altres (l’afany desmesurat de lucre i poder, el despreci absolut vers les persones, la paranoia habitual associada a la borsa, la necessitat d’un creixement constant i gairebé tumoral,…) però ara ens hem de resignar i assumir una nova malaltia. Serà qüestió de l’edat: el tant preuat creixement permanent ens ha portat a la decrepitud. La nostra vaca sagrada (el diner) s’ha tornat definitivament boja.

Però aquesta darrera patologia és especialment preocupant…perquè és del tipus anomenat autoimmune.

Una malaltia autoimmune és aquella en la qual el sistema immunitari, en lloc de defensar l’organisme d’agressions exteriors, l’ataca. Es produeix una autoagressió, per estrany i absurd que pugui semblar. I les causes del problema no són gaire conegudes.

La situació és d’emergència mundial.

No podem perdre gaire temps. Cal fer alguna cosa radical. La meva proposta és ben clara: contraataquem els moderns pirates, bombardegem els mercats financers!

Podem fer-ho, cal fer-ho. Tenim les eines per a fer-ho. Altres vegades ja ho hem fet i ha funcionat. Tenim la tecnologia necessària i una OTAN perfectament equipada i d’abast gairebé global, un cop fetes les pertinents ampliacions successives, sempre cap a l’Est. No esperem més, doncs.

Els anomenats PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya) estan al punt de mira dels nous corsaris financers. Grècia ha estat la primera víctima… però en poden venir més. Algú ja ha parlat del perill imminent que corre Espanya, constantment agredida per les especulacions dels maleïts mercats (un nou i imprevist eix del mal), malgrat les mesures defensives adoptades recentment per la Unió Europea. Cal passar a l’acció. Demanem la utilització immediata dels bombarders B-52. Destruïm l’enemic interior. És la guerra!