Pirates

Alakrana és el nom d’un vaixell tonyinaire de Bermeo que fou atacat per pirates somalis i segrestada la seva tripulació a l’Oceà Índic fa pocs mesos. Aquests nous pirates, que actuen a l’antiga, a alta mar i arriscant la seva vida, no són més que el braç executor d’organitzacions més modernes que tenen despatx a la City londinenca i gestionen els rescats igual que es gestiona qualsevol altre mercaderia a qualsevol altre mercat. Els beneficis no van a Somàlia, es queden a Londres i són compartits amb la reina i els seus consellers en forma d’impostos. Per això és més apropiat dir-ne pirates anglo-somalies.

Aquestes organitzacions anglo-somalis són un estadi intermedi entre la pirateria clàssica, la d’ull borni, clavera i lloro, i la més moderna. La pirateria moderna ha trobat en l’economia especulativa el mar perfecte per atacar amb absoluta amoralitat els vaixells desprotegits. Els fons d’inversió d’alt risc són els nous pirates i, igual que Sir Francis Drake, han trobat en els ports britànics recer segur.

El 16 de març de 2010 salta la noticia “Gordon Brown, el premier britànic, intercedeix davant Zapatero, president de torn de la UE, per a retrassar el debat sobre els fons especulatius de la UE”. Sembla ser que Europa, cansada dels Drakes de torn decideix crear una comissió per a regular-los. Sembla ser que Brown, que ve a ser l’hereu dels consellers de la reina del segle XVI, es posa nerviós i en Zapatero accepta. No se ben bé quin paper hi juga en Zapatero en aquesta comèdia tret que no sigui el de quedar bé amb els membres numeraris del club dels poderosos al que ell com a futur expresident d’un estat important probablement hi serà convidat de tant en tant.

Ara s’han reanudat les activitats de la comissió i ens enterem que el 70% d’aquesta nova pirateria s’arrecera a la seguretat dels ports britànics, sobretot als del riu Tàmesis i als de les illes dels Canal que Margaret Thatcher va convertir en fiscalment paradisíaques davant la competència ferotge d’altres llocs del món per a liderar aquest sector. Ara s’han reiniciat les activitats de la comissió i ja han advertit als especuladors que a 2012 alguna cosa o altra faran. Sembla ser que l’economia especulativa, representa el 20% del PIB britànic i això és molt caler i això és una borbolla que fa petita la que aquí teníem amb el totxo i això no s’arregla d’un dia per l’altre i, a més, els consellers de la reina tenen l’ombra molt llarga.

Epíleg: L’Skyline dels pobles de mar catalans és ple de torres de guaita i masies fortificades que donen testimoni de la defensa contra una pirateria mediterrània de turcs i algerians que va durar fins ben entrat el segle XVII. La pirateria no és cap novetat per a la nostra història la novetat pot ser que ara no ens n’adonem.

Un altre epíleg: Manifesto la meva admiració per la cultura i civilització britàniques per haver estat una referència contra feixismes i totalitarismes d’esquerra, per la seva administració pública, que ja m‘agradaria aquí, pel seu sentit de l’humor i pels reportatges de ciències naturals de la BBC.