El cel sobre Berlín

Més a l’oest les coses no les veiem de la mateixa manera. Llegeixo al mateix periòdic que l’Ajuntament de Barcelona té previst retallar en un 5% el seu pressupost de cultura. També acabo de llegir que als Instituts d’Ensenyament Secundari els estudiants per aula podrien arribar a 40 (!) i que en els àmbits científics el malestar és creixent per una també creixent penúria econòmica pel que fa a recursos dedicats a la investigació.

La Segona Guerra Mundial va deixar una Alemanya completament devastada…però algunes coses ràpidament es van tornar a posar en marxa: auditoris i teatres d’òpera així com l’històric Institut d’Investigacions Kaiser Wilhelm, rebatejat obviament com a Max Planck Society (Max-Planck-Gesellschaft o MPG).

Aquesta Max-Planck-Gesellschaft (que ha generat 32 premis Nobel ! ) està formada per uns 80 instituts d’investigació amb un total de 13000 treballadors dels quals 4700 són científics. El 84% del seus recursos econòmics procedeixen de l’Estat alemany.

Paral.lelament l’Orquestra Filharmònica de Berlín (Berliner Philharmoniker Orchester, BPO), una de les més importants del món, va edificar la seva actual seu un cop destruida l’antiga sala arran d’un mortífer bombardeig. Aquesta institució ha estat portant a terme una tasca descomunal en favor de la música, gràcies a la direcció artística de personatges com Karajan, Abbado o bé l’actual Rattle.

Qüestió de prioritats, com es pot veure… mentre a les nostres latituds milions i milions d’euros deixem de millorar educació, cultura, ciència i societat per a fugir per sempre cap a paradisos fiscals. Si no rectifiquem ràpidament aquesta tendència estem definitivament perduts.