'Había una vez...un circo'

Hem viscut quatre setmanes d’ “intenses emocions”, diuen, que han culminat en una victòria gairebé èpica i/o militar de l’ “armada española”.

L’esport no entés com a cultiu del propi cos, de la salut humana… sinó com a espectacles de masses, com a negoci descomunal.

Aquest és el món que ens han construït els poderosos…i que sembla que ja ens està bé, que ens encanta. Una fórmula ben antiga, però, que a l’Imperi romà ja coneixien a la perfecció. Panem et circenses, en deien.

En qualsevol cas hem avançat: ara l’espectacle és incruent. Els nous gladiadors, però, segueixen visquent una existència en la que senyors influents, adinerats i poderosos s’els compren i s’els venen com si fossin pura mercaderia. Ells ho accepten perquè cobren quantitats que mai podran ni somniar la majoria dels afeccionats que paguen religiosament la quota de soci en algun de tants clubs… possiblement presidit per un personatge sinistre que va fer fortuna en la construcció… quan es podia fer fortuna en la contrucció.

Però quin és el problema?, direu. Cap. Cap ni un. Tothom està content. Els uns per la victòria que s’han treballat (i potser també per la xifra immoral que cobraran pels serveis prestats?). Els altres per haver-se pogut evadir, i de quina manera, de la cruesa del món actual, de la impotència davant d’una economia que ha reduit l’esser humà a peça d’engranatge.

L’alternativa seria el valium, el diazepam, el prozaç, … i tant d’altres antidepressius que no farien altra cosa que deteriorar una mica més el nostre cos i fer-nos dependents dels fàrmacs.
En un context generalitzat de penúria i depressió econòmica (autèntica misèria per a alguns) resulta recomfortant saber que contem entre nosaltres amb uns afortunats joves que veuran incrementat el seu patrimoni amb 550.000 euros per haver-nos fet conèixer la glòria.
Oh, quin gran goig, quina joia!