Toros

Una llei que es vota al Parlament a partir de la proposta d’un grup de ciutadans, segons està legislat, i uns diputats que voten en consciència o, al menys, amb poca pressió per part de les estructures dels partits m’ha emocionat. La imatge que el marcador del Parlament ha mostrat aquest matí és la imatge de la democràcia.

Que aquesta demostració hagi estat, en part, la projecció de malestars d’altres bandes, que hagi accentuat diferencies dins la comunitat i que hagi creat mes “catalans emprenyats” dels que ja teníem ho trobo lamentable.

Es positiu tenir una actitud protectora cap els animals i no és negatiu superar atavismes que, a mesura caminem, la història va deixant endarrere però si la festa dels toros fos catalana i els correfocs fossin espanyols, segurament aquest post es diria “Coets” i repetiríem les mateixes polèmiques, accentuaríem les mateixes diferències i crearíem els mateixos nous catalans emprenyats.

Lamentablement són pocs als que els importa el patiment dels toros i són pocs als que els importa que les tortugues s’emboliquin a les xarxes i morin ofegades. A la majoria, el que ens agrada és identificar enemics i a continuació tocals-hi els collons que és la fórmula primària de demostrar identitat.

I ara que?. Esperarem que els espanyols prohibeixin els castells al seu territori ?. No oblideu que molts ciutadans de països civilitzats perceben els castells com un tribalisme que consisteix en fer pujar nens, a crits, a 15 metres d’alçada d’on, molt sovint, cauen. Esperarem que els espanyols prohibeixin els correfocs ?. Ens dedicarem a tocar-nos els ous mútuament fins que surti algú que ens digui que el que realment produeix satisfacció és fotre’s hòsties?.

Es una pena que es dilueixi miserablement una energia que hauria d’estar canalitzada cap a l’obtenció de més democràcia i menys submissió davant els fortíssims poders econòmics globals i també locals que ens escuren la butxaca i ens alienen mentalment.