L’estudi científic de l’Univers. Un llarg camí

“E pur si muove”
Galileo Galilei

Un aniversari que ben mereix ser celebrat !

L’any 2009 va ser declarat Any Internacional de l’Astronomia per part de la Unesco i va ser recolzat per 135 països, commemorant les primeres observacions de Galileu amb un petit telescopi, ara fa quatre-cents anys. Les seves observacions del relleu lunar, de l’existència de taques al Sol, de la Via Làctia, de l’anell de Saturn i, molt especialment, de l’existència i moviment dels quatre satèl•lits “galileians” de Júpiter van donar un tomb a la percepció i coneixement del Cosmos. El 23 d’agost de 1609, Galileu presenta les seves observacions a les Alteses Sereníssimes de Venècia, però la jerarquia eclesiàstica no admet les seves teories i és processat per sospita greu d’heretgia.

Galileu observà la Lluna i va percebre que tenia cràters, muntanyes i unes zones fosques que va interpretar com a mars i que actualment seguim anomenant “mares”. La Lluna deixa de ser interpretada com un globus celest amb llum pròpia i passa a ser un món semblant a la Terra, posant en qüestió la noció aristotèlica de que els cossos celestes tenien una estructura diferent. L’observació telescòpica de la Via Làctia li confirma la suposició de Demòcrit de que està formada per un gran conglomerat d’estrelles i deixa de ser el pont de llet brotat d’una Deessa que els Deus utilitzen per viatjar del cel a la Terra. L’observació de les taques fosques al Sol va resultar especialment molesta pels conservadors religiosos que acceptaven que el Sol era un símbol de Déu i que devia ser perfecte entre tots els objectes.

Però al 1610, ara tot just celebrem el quart centenari, Galileu fa l’observació més trascendental i que posa en qüestió el model cosmològic acceptat per la jerarquia eclesiàstica. Galileu observà que Júpiter tenia llunes, els quatre satèl•lits que avui anomenem galileians (Ió, Europa, Ganimedes i Cal.listo) i reforçà el model heliocèntric de Copèrnic, refutant el geocèntric d’Hiparco i de Ptolomeu. El mateix 1609, Kepler publica el seu llibre Astronomia Nova on manté que els planetes es mouen al voltant del Sol en trajectòries el•líptiques amb el Sol situat en un dels focus de l’el•lipse. Aquest model i les observacions de Galileu de 1609 i 1610 revolucionen la concepció de l’Univers de l’època i permeten descriure, calcular i predir els moviments dels planetes sense necessitat de recórrer a les complicades (i alhora genialment enginyoses) combinacions de corbes del model Ptolomeic.

Des d’aleshores ençà, l’estudi rigorós i sistemàtic del Cosmos ha enxamplat immensament el seu abast i el nostre coneixement del mateix ha produït profunds canvis en la nostra concepció de l’Univers i, conseqüentment, en la concepció del Home envers ell mateix, amb implicacions que van molt més enllà de les estrictament científiques.

Ha estat un llarg camí. L’aniversari ben mereix ser celebrat.

Un panorama decebedor

Però la nostra societat ha girat l’esquena. Venim d’una tradició molt poc respectuosa amb el coneixement científic. Si, per exemple, analitzem els currículums escolars o els llibres de text, ens adonarem de la poca presència i rellevància de l’Astronomia en totes les etapes educatives obligatòries. Resulta lamentable la poca consideració que es dona al coneixement científic del Cosmos, tenint en compte la importància que l’Astronomia ha tingut en la Ciència i en les Humanitats i com l’estudi sistemàtic del Cosmos, al llarg de milers d’anys, ha influït decisivament en el desenvolupament del pensament i la cultura.

El sistema educatiu i la societat haurien de permetre potenciar al màxim que els infants i els joves, futurs ciutadans, poguessin observar, experimentar, mesurar, formular preguntes, dialogar, qüestionar, ser crítics, reflexionar, investigar en tots els camps del coneixement i, també, naturalment, en el que fa referència als fenòmens astronòmics i a la concepció de l’Univers, intentant donar respostes i buscant interpretacions científiques, rebutjant les revelades, mítiques o supersticioses, tot valorant la construcció col•lectiva del coneixement que ha anat configurant-se al llarg de milers d’anys. 

Ocultació de Venus per la Lluna. 1 desembre 2008. Vilanova i la Geltrú. Josep Masalles

Lluna quasi plena. 21 de març de 2008. Vilanova i la Geltrú. Josep Masalles

Això és fa especialment necessari en una època regressiva en determinats aspectes i on els integrismes han ressorgit arreu. L’aproximació científica a la realitat afavoreix, a més a més, les actituds democràtiques pel que té de base observacional, empírica, analítica, on el qüestionament, el contrast i la validació constant mitjançant la transparència, la comunicació, la cooperació i la constatació permeten la defensa argumentada de les idees, però també el respecte a les dels altres sempre des de la racionalitat. Per contra, les explicacions mítiques, supersticioses, basades en la tradició, o en la transmissió personal afavoreixen actituds de seguiment i d’acceptació acrítiques. L’aniversari que celebrem i el cas de Galileu exemplifiquen molt bé el perill de les respostes irracionals, malgrat les evidències empíriques.

Caldria reconèixer més i valorar la importància de l'Astronomia en l’evolució cultural de la Humanitat, tenint consciència de la dificultat que comporta la comprensió de l'Univers, copsar com els coneixements científics han anat evolucionant, així com les tècniques emprades en el seu estudi, adonar se de la complexitat dels fenòmens i de la necessitat que té la Ciència d’utilitzar models per explicar los, debatre les explicacions que la Ciència ha donat al llarg de la Història a l’origen i evolució de l'Univers i distingir entre les explicacions científiques i les que no ho són i es basen en supersticions, mites o revelacions.

L’Astronomia, com molts altres camps de coneixement, no pot deslligar-se d’altres ciències i matèries i permet, quasi exigeix, un treball interdisciplinari, el treball en grup, la interacció, la cooperació, el debat, el contrast d’idees i el respecte per les dels altres, relativitzant les opinions pròpies i fomentant la cooperació, com a model per construir el coneixement científic. Tots aquests valors enriquirien una societat que ha esdevingut massa individualista i banal. 




Eclipsi de Lluna. 3 de març de 2007. Vilanova i la Geltrú. Josep Masalles

Eclipsi de Sol. 29 de Març de 2006. Josep Masalles

Sortiu i gaudiu de l'observació del Cosmos !

Segurament no hi ha repte intel•lectual més fascinant que l’intent de comprendre el Cosmos, d’esbrinar el seu origen, la seva història i la seva complexitat. Però també hi ha altres formes d’apropar-se a l'Univers, mitjançant la seva harmonia i la seva bellesa. Els nous grans telescopis terrestres i els espacials ens permeten disposar d’imatges meravelloses a l’abast de tothom, a través d'Internet. Podeu obtenir, per exemple, la imatge astronòmica del dia a la web http://www.apodcatala.com  conectada amb la imatge que cada dia selecciona la NASA. Però no us perdeu tampoc una rogenca posta de Sol sobre el mar, la contemplació dels blaus dels crepuscles, una pluja de meteorits, les conjuncions de la Lluna i Venus, un eclipsi de Lluna, i si teniu oportunitat, gaudiu de l’espectacle d’una aurora boreal o d’un eclipsi de Sol. La contaminació lumínica ens ho impedeix normalment, però gaudiu d'una nit estelada, ajaguts al terra, allunyats de les llums de les ciutats, contemplant el cel en un hotel de 6000 estrelles. 



Eclipsi anular de Sol. 3 d’octubre de 2005. Josep Masalles

Posta de Sol a Vilanova. Solstici d’hivern. Josep Masalles