Un futur fosc

Us suggereixo que la observeu amb detall (per exemple a l’adreça indicada o clicant la foto) per poder-ne apreciar millor els detalls. A primer cop de vista destaquen il•luminades les zones més habitades i més desenvolupades: Europa, Nord-Amèrica, Japó, la costa asiàtica del Pacífic, etc. i també destaquen per la seva foscor les zones desèrtiques, selvàtiques i pobres. Cap sorpresa! Mirat amb detall es pot apreciar el teixit urbà, la vida acumulada a les costes i al rius, fixeu-vos amb el Nil o com segueixenen els eixos de transport com el transsiberià. Crec que és una imatge que representa, com a cap, la desigualtat en el món, la riquesa, la pobresa i també el malbaratament energètic i la contaminació lumínica.

La crisi energètica i el debat, fins ara estèril, sobre la sostenibilitat futura ja porten instal•lats molts anys. Darrerament, els talls en el subministrament elèctric a l’estiu, les polèmiques en relació al traçat de línies d’alta tensió, o de la ubicació per a la instal•lació de plantes de residus nuclears han aportat un lamentable espectacle per part de destacats polítics i mostren la frivolitat amb la que es plantegen un tema tan cabdal com el del subministrament energètic que és el factor més determinant en el desenvolupament, el benestar i la qualitat de vida.

Els polítics obsesionats pels interessos electoralistes han estat incapaços d’explicar la situació real, assumir responsabilitats i, molt menys, de fer propostes a nivell general o a nivell local que siguin realment equilibrades en relació al triangle format per la seguretat en el subministrament energètic, l’economia i l’ecologia. La situació actual requereix un profund canvi cultural i mesures que no seran populars; requereix explicar clarament la situació per a que les polítiques adoptades siguin compreses i acceptades.

En primer lloc convé ser conscient que la prioritat en el desenvolupament humà, que és el accés a l’energia, està negada a una part enorme de la població mundial. Per exemple: més del 30% de la població no té electricitat i moren cada any milions de persones per la inhalació continuada de gasos produïts per la crema dels combustibles que utilitzen per produir llum i calor.

En termes generals, el que anomenem de manera simplificada Sud inclou el 80 per cent de la població que consumeix el 20 per cent dels recursos mundials i el que anomenem món desenvolupat inclou el 20 per cent de la població amb un consum del 80 per cent dels recursos. En l’actualitat, hi ha dues vegades més població a les ciutats del "Sud" que a les ciutats del “Nord” i, seguint la tendència actual, per a l'any 2030, pot haver quatre vegades més. Segons molts especialistes, un futur molt probable és un planeta de ciutats – misèria. Crec que pot haver molt consens en l’objectiu d’eliminar aquest greuge, malgrat que no es fa gaire per evitar-ho.

Un cop garantit el necessari equilibri a nivell global, cal buscar-lo també entre la fiabilitat en el subministrament, l’eficiència econòmica, l’eficiència de recursos i la disminució de l’impacte ecològic. Si ho representem, tal com dèiem, com un triangle, el lloc on ens col•loquem en ell il•lustra el posicionament de les polítiques energètiques.

Globalment, en el món desenvolupat, estem massa/molt acostumats a una energia barata, que permet, per exemple, desplaçaments massius en vehicles particulars, un increment espectacular del transport aeri, un subministrament continu d’energia elèctrica i també un malbaratament dels recursos.

Curiosament el debat polític recent s’ha centrat més en el subministrament elèctric, en la seva producció i problemàtica (centrals nuclears, parcs eòlics, residus, etc) que en el principal problema, que és la dependència absoluta del petroli. Actualment el 94 per cent de l’energia primària consumida al món pel sector del transport prové del petroli, un 5% del gas natural i un 1% dels biocarburants.

A més a més, aproximadament un 80% del petroli s’utilitza en el transport i el 20% com a font de calor, asfalts, lubricants, plàstics, detergents, medicaments, fertilitzants i moltíssimes més coses, fins a més de 3 mil productes d’ús habitual.

En el millor dels casos, augmentant significativament les energies renovables, l’any 2030, el transport encara dependrà un 89% del petroli. En definitiva, la dependència del sector de transport en relació dels combustibles líquids derivats del petroli és absoluta. Aquesta indissoluble relació té greus conseqüències pel medi ambient i més, quan en l’escenari menys calamitós i més alternatiu possible, l’AIE calcula que les emissions de gasos produïts a escala global com a conseqüència del transport no baixarà del 20% l’any 2030.
Per altra banda, les estimacions sobre recursos de petroli recuperables del subsòl difereixen molt entre sí, segons s’incloguin els més pesats, viscosos, els d’aigües marines profundes, etc., i, en definitiva, segons les possibilitats raonables d’accessibilitat. Les opinions pessimistes indiquen que ja s’ha assolit el màxim zenit de producció. Les opinions optimistes ho posposen pel 2030. Sigui com sigui, no és llunyà el decliu de la producció a nivell mundial i amb ella, un increment de la tensió entre els grans consumidors, la volatilitat dels preus i un perillós joc geopolític. No és arriscat afirmar que està acabant l’època del petroli relativament barat i accessible. Les repercussions obligaran a una reestructuració de tot el sistema energètic i del transport fonamentalment.

No hi ha solució fàcil, però algunes mesures són imprescindibles: informació i transparència, investigació, innovació i desenvolupament, eficiència energètica i estalvi. Cal que els responsables polítics estableixin ràpidament mesures per potenciar l’estalvi energètic i molt especialment un canvi d’hàbits individuals de transport: aposta pel transport públic, la inversió en infraestructures ferroviàries, la reducció del transport de mercaderies per carretera, el foment del passeig o la bicicleta per desplaçaments curts, el desenvolupament de vehicles elèctrics, les alternatives de combustibles com el gas, els biocarburants i la investigació sobre l’hidrògen, per exemple.

Com hem comentat, el debat polític i mediàtic es centra més en les qüestions relacionades amb la producció i distribució d’energia elèctrica, però convé recordar que només suposa el 20% del consum final d’energia. Segurament obeeix a inconfessables raons que s’ometi que el principal problema és el binomi transport – petroli, que és el factor més feble en els països industrialitzats.

En el món desenvolupat la majoria de la població és urbana i, en el món en desenvolupament, la majoria de la població que utilitza energia és urbana. Així, els principals centres de consum d’energia són les ciutats del món.

Per tant, fonamentalment en les ciutats, cal decidir i impulsar mesures impopulars i segurament contràries als interessos electoralistes, però així ha de ser en els governants responsables preocupats pel benestar futur i no tant per les properes eleccions.

Des de les corporacions locals es pot fer molt més del que es fa, que és no res, en el sentit dels suggeriments esmentats anteriorment i molt especialment desincentivar la utilització del transport privat quan no és realment necessari, la racionalització i estalvi dels recursos energètics públics.

La foto que encapçala aquests comentaris il•lustra també el malbaratament energètic que, per exemple, utilitza una bona part dels recursos en il•luminar el cel. Una passejada per Vilanova us permetrà observar el malbaratament i la contaminació lumínica, que provoquen el tipus d’il•luminàries urbanes com els globus i d’altres que desaprofiten com a mínim el 50%, il•luminant amunt en lloc d’il•luminar el terra, malgrat que recentment s’han renovat correctament les d’alguns carrers. Crec que és un bon exemple de la inoperància dels polítics amb responsabilitats en la majoria dels ajuntaments, que no desenvolupen per exemple la llei 6/2001 del Parlament de Catalunya i tot el desplegament normatiu que intenta regular-ho. Però més enllà de les lleis, l’estalvi, l’eficiència i les mesures, de vegades impopulars, són una obligació de responsabilitat envers el futur dels que parlen orgullosament de la seva responsabilitat de govern.

Si no avancem en el sentit esmentat, potser tindrem un futur fosc.