Matemàtiques i Dracs

Després aquest coneixement es va perdre. Copèrnic, que passa per ser un crack de l’astronomia, no en sabia ni la meitat de la meitat del que sabien els grecs 1700 anys abans. També aquí vàrem perdre l’enginyeria i l’urbanisme dels romans i la medicina d’Hipòcrates i Galeno que no van tornar a entrar a la Península fins segles desprès, aquesta vegada pel sud i parlant àrab o hebreu o les dues coses alhora probablement.

Episodis greus de pèrdua de tecnologia i coneixement s’han produït i tornat a produir una vegada i una altra deixant entremig llacunes d’incultura centenàries. Un dels coneixements que s’ha perdut és la consciència de que el coneixement es pot perdre i ja ho diuen “Qui no recorda la seva història està condemnat a repetir-la”.

Les discusions sobre la localització dels magatzems temporals centralitzats de residus nuclears ens acosten a llocs com Zarra, Ascó, Yebra o Villar de Cañas que són pobles petits que han manifestat interès en acollir el futur cementiri nuclear en consideració a les sucoses compensacions econòmiques que una instal•lació d’aquesta mena implica : 2.4 milions d’euros anuals, diuen, més l’activitat econòmica relacionada amb la construcció, més ajuts per al desenvolupament econòmic de la població ....etc.

La localització d’un cementiri nuclear te en compte localitzacions geogràfiques i oblida una dimensió que és la més important. L’altre dimensió no és l’altura sobre el nivell del mar, l’altre dimensió, i per això és la més important, és el temps. Tot i que la inversió és 100 vegades superior a la que caldria per a un magatzem convencional, s’oblida el fet que els organismes que paguen les compensacions econòmiques i que realitzaran el manteniment poden desaparèixer en els períodes de temps necessaris i previstos per aquestes instal•lacions. També poden desaparèixer i desapareixeran les lleis i els estats. Ha passat moltes vegades i res fa pensar que ara sigui diferent. Pensar que la tecnologia i la civilització actuals es mantindrà durant segles no passa de ser una predicció com a mínim atrevida. Per això els cementiris nuclears em fan posar els pels de punta.

Com que soc persona més pràctica que d’idees, m’atreveixo a proposar una solució. Aquí, a Europa, la única institució amb garanties de perdurar a través del temps es l’església catòlica. Proposo que la institució encarregada de preservar aquestes instal•lacions sigui una combinació de tècnics i clergues. Un ordre monàstic format per enginyers-monjos que en èpoques de llum, com a tècnics, mantindrien el magatzem normalment, com ara, i que en èpoques de foscor, com a monjos, mantindrien alguna superstició capaç de repetir amb forma de litúrgies els protocols de manteniment necessaris. Per exemple. Pensem que la superstició per a les èpoques fosques podria ser que sota el monestir hi ha un “Drac” que els monjos mantenen “adormit”. Els monjos, en compliment de la seva tasca recaptarien impostos. No es pot garantir el manteniment físic del magatzem sense preveure una font autònoma de finançament. Per a resoldre eficaçment aquests aspectes, que d’això en saben molt, caldria que l’Església participes en el projecte des d’un principi.

Per a reforçar la superstició, el magatzem nuclear hauria d’estar situat en un lloc creïble. No tots els llocs serveixen com a “Catau d’un Drac”. Es fa evident que un poble anomenat “Villar de Cañas” no serviria en absolut per aquesta finalitat. Jo proposo la “Muntanya de Montserrat” i deixo aquí la idea.

Tornem a posar-nos seriosos. Pot ser el millor seria no dependre en absolut de l’energia nuclear però això, i a mesura que els efectes de la combustió fòssil acabin agreujant els efectes climàtics, serà cada vegada més difícil. Qualsevol “bona” solució” : energies alternatives, emmagatzematge d’energia, centrals de fusió,... tot passa per l’assoliment d’unes tecnologies que ens permetin un accés barat i abundant a l’energia. Unes tecnologies que ara per ara no tenim. El repte és aconseguir, a 20 o 30 anys, vista un fort desenvolupament científic i tecnològic en les àrees que fins ara més se’ns han resistit, les que tenen a veure amb l’energia.

Els avenços científics i tecnològics sempre han estat ben rebuts però ara, per primera vegada a la nostra història, ens calen amb urgència. Si fracassem es probable que tornem a repetir un altre cicle de pèrdua de civilització, que tampoc no passa res tret que la majoria tingui la vanitat de voler viure molts anys en molt bones condicions. Jo de vosaltres, i per si de cas, estudiaria matemàtiques que es una cosa senzilla i barata i que sempre, des dels temps dels babilonis, ens ha donat molts bons resultats.