Votar NUL?

Doncs una bona amistat meva ja fa dies que em vol convèncer de l’oportunitat i la bondat d’aquesta modalitat de vot per a les eleccions que ara mateix tenim al damunt. La meva sorpresa va ser immensa la primera vegada que m’ho va dir. Segons aquesta mateixa persona són multitud els descontents amb la classe política, les promeses incomplertes, els cansats de debats estèrils que allunyen la gent de la política, les campanyes electorals buides de contingut i plenes de desqualificacions i la gestió pèssima del diner públic.

I l’única possibilitat d’avançar democràticament, sempre segons aquesta bona amistat, és fent que el vot nul prengui significat.

Jo li he replicat que la protesta, la desafecció, la disconformitat amb la realitat política actual ja es pot exercir amb el vot en blanc. Em diu que no, que estic totalment equivocat, que el vot en blanc no contabilitza, que no fa que al Parlament quedin escons buits, que no és un mètode eficaç de protesta, que contribueix a perpetuar la situació actual. Fins i tot m’assegura que s’acostuma a afegir a l’opció més votada. Que la lectura perversa que se’n fa és la del vot indiferent.

Jo li asseguro que acaba de sorgir una candidatura anomenada “Escons en blanc” que intenta donar valor i significat al vot en blanc, que es compromet a deixar buits els escons que aconsegueixi i que el seu logotip és una cadira buida.

Ella insisteix en que tant l’abstenció, que es preveu monumental i es llegeix en clau de passotisme, com el vot en blanc (tant menystingut com immediatament oblidat) no contribueixen a regenerar la democràcia, de tant ràpid com s’obliden, un cop superades les momentànies declaracion hipòcrites de lament per part de tots els partits polítics.

Em diu també que el shock, el trauma que produiria un vot nul important en percentatge seria monumental, que en cap cas es podria pensar que molta, molta gent hauria comés errors a l’hora d’emetre el vot, que fora el revulsiu urgent i necessari que ara mateix necessitem per a sortir de la decadència social que ens afecta.

Complicat, no?

Doncs espavilem que tenim molt pocs dies per a prendre una decisió. Votar o no votar? Votar nul o votar en blanc? Votar a aquest partit o votar a l’altre? Votar amb una pinça al nas o amb el mateix somriure d’orella a orella que exhibiran els candidats al fer-ho? I que deurà votar en Millet? I en Montull? Masses preguntes.

Engrescador, apassionant !