I el Goya a la millor vestida és per...

Una nit on la devoció pel món del cinema i el talent dels seus professionals queden guarnits per metres de tul, lluentons, sedes, i grans joies, i on hi vam poder veure dissenys per a tots els gustos.

El protagonista principal de la pel•lícula va ser el color vermell, que no només tenyia a catifa sinó que també envoltava les figures de les actrius. Marisa Paredes va fer una demostració magistral de que l’elegància no està renyida amb l’edat escollint un color que l’afavoreix enormement; Ana Belén i Verònica Forqué, aquesta última potser no tant encertada, també van escollir el vermell així com Nora Navas, amb un impressionant vestit de la firma Cortana que feia ressaltar totes les seves virtuts.

Malauradament, un altre protagonista de la vetllada va ser l’escot “paraula d’honor” i casualment el van escollir la majoria d’actrius que no passen dels 30! Aquest és un escot utilitzat fins a la sacietat en vestits de núvia i festa, massa vist i poc original per a actrius que vulguin destacar, a més peca d’incòmode i de traïdor. Això si, una excepcional Silvia Abascal va demostrar que si el saps portar, pot acabar resultant un escot excel•lent.

Els pentinats de “dona madura” que duien algunes d’aquestes joves actrius tampoc ajudaven gaire a creure que són el futur del cinema espanyol, més aviat semblaven nenes que jugaven a semblar grans amb molt de volum i crepats exagerats.

Però evidentment no podem generalitzar perquè estilismes com el de la jove Carolina Bang certificaven que no cal recórrer a l‘excés per a ser elegant. Un vestit negre de línies molt senzilles cedien el protagonisme a l’espectacular collaret de pedres verdes i el sofisticat pentinat estil anys 30 que potenciaven la seva bellesa natural. Per altra banda, les ja consagrades Belen Rueda i Maribel Verdú també marcaven el contrapunt aprovant amb nota amb estilismes que aplicaven el “menys és més”.

Però definitivament, l’actriu que va brillar amb llum pròpia gracies al seu estilisme va ser Elena Anaya amb un disseny d’estil grec d’Elie Saab. L’escot de tirants asimètrics potenciava el seu pit sense ser evident, el color verd fosc harmonitzava a la perfecció amb el seu to de pell, i la tiara en el pentinat com a única joia i captador d’imatge va ser un gran encert. Un estilisme “lleugerament arriscat” –no és un “paraula d’honor”!- que ens recorda a Natalie Portman i el Lanvin que va portar als Oscar de 2005.