Hipoteques: Responsabilitats compartides ?

Fa pocs dies, un reconegut periodista dels matins televisius, feia aquesta pregunta als seus telespectadors. La resposta a la fi del programa fou majoritàriament en sentit positiu.

Per anar a l’origen de la problemàtica, ens hauríem de situar en la immoralitat manifesta que resulta del fet d’haver estimulat, per part de constructors, banca, i govern, un irracional accés a la propietat immobiliària, per tal de, primerament obtenir immediat fruit d’una evident i desproporcionada ambició especuladora d’aquests tres "leaders" de l’anomenada bombolla immobiliària.

Podríem entendre l’ambició personal d’alguns subjectes que, sota l’embolcall de grans empresaris, han aparentat dignes professionals del ram de la construcció, però que a "toro passat" ens adonem que no han sabut administrar correctament la fortuna acumulada en poc temps. Els governs, de tots els colors, uns per acció i els altres per omissió, i sempre de la mà del sistema financer s’han mantingut allunyats del mínim sentit de la responsabilitat per fer quelcom i evitar o almenys advertir a la gran massa del nostre jovent, dels riscos i les conseqüències d’una aventura hipotecària en el moment en que les economies personals no responen a situacions prou sòlides, sinó més aviat a comprensibles il•lusions personals i familiars de planer abast, en base a increïbles terminis, (30-40 anys) acompanyats també, d’esquifits interessos d’inici.

Passats els primers i joiosos temps de fictícia propietat, ens ha arribat allò en que la bona gent treballadora no hi comptava, la maleïda crisi; primer un dels membres de la parella sense feina, l’arribada d’un o més menuts; els pares ajuden tant com poden, però la feina de l’altre, també en risc, o a precari; la cosa es va complicant, ... comencem a pensar en la pobresa, fins i tot en la indigència, quina por, i... com ens ho farem ? ... maleït pis, que ja ens l’han embargat, però el banc ens diu que hem de seguir pagant la hipoteca, ... com s’entén ? ... en tot cas, està molt clar que socialment és molt injust i altament perniciós.

Però hi ha responsables en tot aquesta història ?. I tant que n’hi han !. D’acord en que molta part d’aquell jovent, van ser uns "passerells" a l’hora de contreure el compromís hipotecari, ara, la majoria, han de respondre amb el que no tenen, però resulta més que evident que ells, només en són una de les parts actuants en aquest negoci de les hipoteques, per tant, si la norma d’un negoci és que ho sigui per totes les parts, diríem que només haurien d’afrontar la seva part del risc assumit, en tant que l’altra part, la financera, no assumeix cap percentatge del risc que li toca encarar.

Quan la banca exercia les seves funcions sota la racionalitat i la prudència habituals a l’hora de contreure riscos, hi aplicava el més alt sentit de la professionalitat, és a dir, que mai s’atorgaven imports per sobre del 60 ó 70 % del valor estimat, de la finca a hipotecar, tanmateix, s’analitzava, diria que fins l’esgotament, qualsevol dubte en relació a la capacitat de retorn del beneficiari de la hipoteca en qüestió. Així asseguraven, probablement amb escreix, les possibles fluctuacions del mercat immobiliari.

Davant la greu situació actual, el govern s’ocupa d’esmorteir tant el ressò mediàtic, com de passar silenciosament de puntetes, en relació a les repercussions socials que sens dubte se’n derivaran d’aquesta anòmala i desafortunades actuacions que tenen amargada la vida a molta de la nostra gent, amb el perill però, que finalment pugui esclatar un indesitjat conflicte social. La banca, entretant, segueix insaciable, executa hipoteques, confisca immobles i a sobre reclama la devolució de tot allò afegit pel seu caprici, a l’import de la hipoteca pròpiament dita, en concepte de mobiliari, automòbil, vacances etc. sense que per una banda, afronti la seva responsabilitat mitjançant les corresponents pèrdues, i per l’altra, faci res per a foragitar dels seus càrrecs als pseudo-professionals manaires, executors de tan males pràctiques.

Efectivament, n’hauria d’haver prou de tornar el pis, per cancel•lar la hipoteca. Només caldria que obligatòriament, les responsabilitats fossin compartides per les parts.