L’Elisabeth Taylor per exemple

El que es segur és que són joves, sovint molt joves però ser jove no et fa ser especial. De noies joves i guapes els carrers en són plens. També saben moure’s. No és el mateix el vol de l’àliga que el caminar d’un ànec i les models saben moure’s. També es segur que les models es cuiden. Es cuiden molt o moltíssim i cuidar-se afavoreix. No és estrany que les models es facin mirar si a més de ser joves i saber moure’s , es cuiden i a més es vesteixen de forma afavoridora, atrevida i original.

Tampoc es pot oblidar el comportament, la forma de divertir-se, la cultura que consumeixen, on van, què fan.. . Son joves, cuidades, ben vestides, que es mouen seductorament, modernes i sofisticades. Que més es pot demanar?.

Promoció. Per acabar d’arrodonir el producte, les models es promocionen com a estàndards de perfecció. Fan les mides que volen, tenen les cames de la llargada que convé, pesen el que han de pesar, tenen els cabells de la llargada i el color que toca, surten a les revistes, a la teles, estan enganxades a cartells per tot arreu ... i llavors quin és el problema per acceptar que són molt guapes. Els falta expressió a la mirada ? són massa primes ?, No, no és això.

La qüestió és ben senzilla, les models son tant estupendes per que han estat seleccionades per a vendre. Exactament per a vendre productes femenins a les dones i estan dissenyades sobretot per agradar les dones. No te utilitat una model que vulgui vendre productes de maquillatge o roba interior de dona si és molt atractiva davant el públic masculí i poc davant el femení que és finalment qui passarà per caixa.

Les models ho són d’allò que agrada a les dones i per això són tant primes, per això
moltes són malaltissament primes ja que, ignoro la causa, les dones volen estar molt i molt primes. Entre els homes prosperaria un altre model de dona sens dubte. Això no treu que als homes ens puguin agradar les models. Són bàsicament espectaculars i, a més, ensenyen cuixa.

El mateix passa amb els models masculins, que estan dissenyats per agradar als homes ja que normalment serveixen per a vendre productes dits masculins. Qui sigui un home i es pensi que musculant l’abdomen serà més atractiu que sàpiga que és cert. Serà més atractiu sobretot per als altres homes. Els models masculins rarament ensenyen el cul per que als homes, en termes de màrqueting, no ens agraden els culs dels altres homes. Els culs dels homes agraden a les dones però les dones no compren els productes que els models masculins anuncien.

El normal és doncs que les models agradin a les dones i els models als homes. Vet aquí la perversió. Pot ser seria més raonable que fos al revés i que les models femenines agradessin als homes i els models masculins a les dones però la pela és la pela i qui paga mana.

Tot es qüestió de no confondre’s massa i tenir clar que quan els objectius no són la vendre productes els models han de ser uns altres. Al món del cine, per exemple, hi ha molta gent guapa. L’Elisabeth Taylor per exemple.