-
Des del tren
-
Conrad Rovira
- 01-06-2011 18:43
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Son avions que, en forma i dimensions, recorden als que s’utilitzen en vol sense motor i van fortament armats. En argot s’anomenen “Drone predators” que vol dir abellots depredadors i aquesta si que comença a ser una definició més encertada.
Els “Drone Predators” es fan anar exactament igual que els jocs d’ordinador. Des d’una pantalla on els dolents a destruir són figuretes humanoides que es mouen amunt i avall i sobre les que, amb l’ajut del joystick, cal situar una creueta i desprès premer un boto i pum!!!, ja està. Però aquesta tampoc és la novetat. La guerra electrònica feta des de sales a l’altre punta del mon amb pantalles molt grosses que fan de cinema per a espectadors privilegiats de la guerra en directe tampoc es la novetat.
La novetat es que aquestes màquines tenen previst que les comunicacions puguin fallar i quan això passa tenen capacitat per a continuar la guerra pel seu compte. Són el no va mas de la intel•ligència artificial. Son capaces d’entendre el que els seus ulls electrònics veuen. Son capaces de distingir els seus objectius entre el paisatge. Estan programades per a “jutjar” el que tenen al davant i si la sentencia es “culpable” executar la pena imposada. Fan, pel seu compte, la feina de la policia, del jutge i del botxí i aquesta és la novetat.
Una de les definicions clàssiques d’Intel•ligència Artificial diu més o menys que podrem considerar el un comportament d’una màquina com a intel•ligent quan un humà que s’hi relacioni no sàpiga distingir amb certesa si ho està fent amb una màquina o amb un altre humà. Probablement els que han estat jutjats, condemnats i executats pels Drone Predators ens podrien donar fe de la intel•ligència d’aquests dispositius.
Des d’aquell entranyable “Su tabaco, gràcias” ha passat molt de temps i comencem a considerar normal que companyies proveïdores de serveis no admetin altre forma de contacte que no sigui a través de formularis de pàgines web que són processats i contestats per ordinadors amb baixa o nul•la intervenció humana. Per a evitar que se’ls vegi el plumero retarden la resposta unes hores per a que tot sembli més natural.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!