Carta als indignats

Com sinó, podem explicar-nos el fet de no adonar-vos que no tothom que tenieu al costat com a presumptes companys, no eren portadors de les mateixes bones intencions ?. Ingenus i massa tendres penso jo, però també, massa superbs, com per anar pel món com a salvadors i mostra d´ irrefutable puresa, ... massa dies acampats a la plaça pública més emblemàtica del nostre país, com per a no excitar les males intencions dels elements rebentaires de sempre, ... Barça, Bolonya, etc. Disculpeu, però el que ha passat es veia a venir, simplement era allò que diu aquella dita castellana "a río revuelto, ganancia de pescadores".

Els qui amb molts més anys viscuts, tot i que amb menys estudis i preparació de tot ordre, però amb l'experiència d'haver corregut davant els "grissos d'en Franco", us hem d'assabentar, ves per on, que quan la policía, sigui la d'allà on sigui, diu, "d'aquí no passis", si tens els nassos de passar, abans has de tenir prou clar, que amb molta probabilitat, en sortiràs estomacat.

Del cost econòmic que el vostre soroll, lamentablement ha esdevingut, m'irrita el fet de sentir més de tres hores de justificacions i pèrdua de temps del Conseller d'Interior als Diputats (tots cobren força bé), també la mobilització de furgonetes, mossos, helicòpters etc. per a contrarestar la violència dels vostres presumptes "amics", i portar els diputats a la feina que més de tres milions de persones els hi hem encomenat, ... vosaltres en sou molts menys, per la qual cosa, semblaria pràctic organitzar-vos per a poder portar cívicament al Parlament el vostre pensament a travès del vot de les urnes, les CUP ens són recent i excel·lent exemple.

Llàstima que el cost econòmic del vostre soroll, no s'hagi pogut invertir en mitigar la fragilitat i la gana de tants i tants "silenciosos indignats" que per no tenir, ja ni els queda força per fer soroll de la seva misèria.


Josep M. Ponsa Casas